El párraf que segueix el va escriure en Santiago Espot a l'any 2005, però les paraules del periodista Gaziel que transcriu, aquest les và redactar el 1947.
"En ple debat sobre el nou Estatut que la nostra partitocràcia imperant protagonitza, convé recordar-los les paraules del gran escriptor i periodista (i home moderat, políticament parlant) Agustí Calvet, que va immortalitzar-se amb el pseudònim de Gaziel. En el seu llibre Meditacions en el desert, podem llegir-hi aquesta sentència:
« Voler que Castella, l'ànima més dogmàtica i exclusivista d'Europa, reconegui de bon grat la diversitat hispànica i accepti el dret de Catalunya a conrear lliurement la seva llengua i administrar-se ella mateixa a dins de casa seva, són les coses més difícils i trasbalsadores que es puguin somniar entre el Pirineu i Gibraltar»"
Ja ha plogut des de llavors, però tot segueix igual o molt pitjor i ara, més que mai, l'unica solució es la independència total de Catalunya.
Coronel Von Rohaut
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario