Paul Newman

Ha mort en Paul Newman. Està clar que no el coneixía, però em sap greu. Era un bon actor, un home guapissim i em queia bé...

Vá començar com una imitació física d'en Marlon Brando. En el seu primer èxit "Marcado por el odio", una biogràfia del boxejador Rocky Graziano, va substituir a l'altre mite de llavors, el James Dean i lluint molts del "tics" interpretatius de l'escola de tots ells, també en Montgomery Clift, el "Actor's Studio" de Elia Kazan í Lee Strasberg, on s'ensenyava "El Mètode", de Stanislawski.

Però s'en va sortir i sense perdre el "plus" de la seva bellesa física i el reclam del seus ulls blaus, es va convertir en un bon actor sense més i, al mateix temps, en una gran estrella i, sembla ser, una gran persona.

Sempre recordaré el seu passeig en "bici" (*), portant a la Katherine Ross sobre el bastidor i acompanyats pel "sound track" de Raindrops Keep Fallin' on my Head, de Burt Bacharach, un altre jueu com el mateix Newman.

Descansi en pau.

Coronel Von Rohaut

(*) "Butch Cassidy and the Sundance Kid"