jueves, noviembre 13, 2008

La policía catalana

Los "Mossos d'Esquadra" han sido uno de los peldaños más importantes que Catalunya ha ascendido hacía su autonomía, hacía la consecución de una cierta soberanía que la aleje, por lo menos en el plano de la seguridad interior ya que no, ni mucho menos, en el plano de la economía y de sus recursos, de su anterior y todavía vigente "status" colonial en relación a la metrópoli castellana.

Pero los "Mossos" están, ahora mismo, sometidos a dos importantes retos o amenzas, distintas pero convergentes:
  1. Una campaña, dura e insidiosa, desde el centralismo español, contra la imágen, la capacidad y la honestidad de la policía autónoma catalana.
  2. Una gestión pésima y equivocada de su máxima autoridad, el conseller Saura, un ex-comunista reciclado en falso "progre" y pseudo-ecologista, que defiende antes a los "malos" que a sus subordinados.

Traslado a continuación, en catalán y quizás un poco demasiado prolijo, un estudio redactado por el CEEC (Centre d'Estudis Estratègics de Catalunya):

" 11 de novembre del 2008 - per Redacció

Els Mossos acaben amb una banda molt perillosa dedicada a extorquir morosos
Un dels detinguts acusa els policies d'haver-lo torturat i la "brunete mediàtica" dona veu a la denúncia del presumpte delinqüent

Els Mossos d'Esquadra van desarticular el passat dimarts una banda que es dedicava al cobrament de morosos mitjançant tortures i vexacions. Fins aquí, res de nou més enllà de la violència de la banda, formada pel pitjor del món de la seguretat privada, un sector que ha de reivindicar-se i expulsar els violents. Els detinguts, que practicaven esports de contacte i lluita com el "Vale Tudo", i que havien treballat en alguns casos com a porters de discoteca, disposaven d'una sala de tortures en un xalet de Castelldefels on portaven els morosos per tal de vexar-los i torturar-los per a que aquests paguessin els seus deutes. Una de les pràctiques del grup era despullar el morós segrestat i posar-lo de quatre potes mentre un dels membres de la banda, que lluiria una esvàstica tatuada al pit, es masturbava i amenaçava amb violar-lo. Aquesta pràctica, juntament amb cops i amenaces cap als familiars, feia que l'èxit en els cobraments fos total.
Davant la perillositat dels membres d'aquesta banda i el fet que aquests practiquessin esports de contacte a nivell de competició, juntament amb la violència que caracteritzava les seves accions, va fer que els membres del grup d'investigació dels Mossos d'Esquadra requerissin, per a dur a terme les detencions, als membres de la unitat d'elit del cos català, el Grup Especial d'Intervenció, l'equivalent català del SWAT britànic o nord-americà. L'operatiu per a efectuar les detencions va ser de manual: dos furgonetes van tallar el camí, per davant i per darrere, al cotxe on anaven dos membres de la banda, i els agents van baixar d'aquestes per a detenir els sospitosos. Però aquests van intentar esquivar les furgonetes i gairebé van atropellar un dels policies. Aquest fet va provocar que un membre del GEI introduís per la finestra del vehicle dels presumptes delinqüents una bomba de fum per tal de fer-los sortir del cotxe, ja que aquests es negaven a fer-ho. Cal dir que l'ús del gas és propi d'operacions en que s'ha d'actuar en llocs tancats, ja que d'aquesta manera es redueix la capacitat de reacció del delinqüent, facilitant-ne la detenció. Sembla, però, que l'artefacte va anar a parar entre les cames d'un dels sospitosos i que aquest les va tancar bé en una reacció natural, o potser per a evitar la sortida del gas. El cas és que la bomba de fum va esclatar i ha causat la pèrdua del testicle dret i la meitat de l'esquerra del presumpte delinqüent.
Com dèiem al principi d'aquesta crònica, res gaire més enllà del normal. Tant és així que cap mitjà de comunicació va fer esment de l'actuació policial fins aquest passat cap de setmana, en que diversos mitjans van fer-se ressò de la denúncia del presumpte extorquidor, que ha denunciat els Mossos d'Esquadra per tortures, lesions i abús d'autoritat. Fonts del cos policial català han assegurat que la detenció va ser correcta, i que l'explosió de la granada entre les cames del presumpte delinqüent, va ser un accident producte de l'agressivitat d'aquest, que va fer necessari l'ús del gas. Per la seva banda, els advocats de l'extorquidor, asseguren que el seu client va ser torturat i que la granada de fum va ser col·locada expressament entre les cames d'aquest. Els dos companys del ferit, que és a l'hospital de Bellvitge, són a la presó per ordre del jutge instructor del cas.
El que ha fet esclatar aquestes detencions a nivell mediàtic ha estat, precisament, la denúncia del presumpte delinqüent ferit. I el més rellevant del cas és que alguns mitjans de comunicació han presentat el cas com si els Mossos que van participar en la detenció ja haguessin estat sentenciats per maltractaments, alhora que donaven veu a un presumpte delinqüent molt perillós. No deixa de ser curiós que els mateixos mitjans que s'estripen les vestidures cada cop que hi ha una denuncia per maltractaments contra un cos policial espanyol, donin veu, literalment, perquè així va aparèixer en diversos noticiaris televisius, al company d'activitats de dos delinqüents empresonats. No entenem com és que s'ha permès l'accés als mitjans de comunicació a algú que encara no ha declarat davant del jutge ni de la policia, perquè se suposa que es troba incapacitat per a fer-ho, però que sí pot parlar davant dels mitjans de comunicació. Encara entenem menys, que tal i com fa el seu homòleg espanyol, el Conseller Saura no hagi aparegut davant dels mitjans en roda de premsa per a donar tot el seu suport als Mossos que van efectuar la detenció. Si hi ha hagut mala praxi policial, ja ho dirà la justícia, però els professionals han de sentir que el seu responsable polític, en nom de la ciutadania de Catalunya, dona suport a aquells que es juguen la vida per a defensar les nostres llibertats i, en aquest cas especialment, la nostra integritat i seguretat física. No n'hi ha prou amb una nota de premsa, cal que el conseller es mulli, i si no és capaç de fer-ho, ja li hem dit altres cops, que plegui. "

Coronel Von Rohaut

No hay comentarios:

Publicar un comentario