La tardor

Ahir passejava per un jardí amb la meva gossa, la Ishka, i les lleus ventades d'un suau gregal feian que dels arbres caigués una pluja incessant de fulles seques que cobrían el terra amb una molssosa catifa de tonalitats groguenques, marrons o d'un verd ja esmortuit i decadent.

Era, sens dubtes, l'indicatiu de la fí de la tardor i el missatger d'un proper hivern, ja a la cantonada. Època de l'any carregada de melangia i d'anyor.

¿Potser un espill de la mateixa vida i del fluir de l'existència?
Potser. Per si de cas, la Ishka s'hi và pixar...

Coronel Von Rohaut