¡ Voy lanzado hacía el Nobel de literatura !

Hoy me he levantado poeta y he parido un poema:

Sempre penso en tu

Et veig quan miro al lluny
I de prop m’emmirallo en els teus ulls
Reposo en el teu mirar serè
Perquè sempre penso en tu

Somniador i fantasiós com un nen
Vull creure, lluny de tota raó
Que alguna complicitat trobaré en tu
Ni que sigui una mínima inclinació

Ni goso somniar en cap passió
Tant sols una petita predilecció
Un gest amistós de part teva
Ja que jo sempre penso en tu

Voldria passejar amb tu
Tots dos agafats de la mà
I no es cert que no anheli una passió
Perquè jo sempre penso en tu

Edu (2009)

... Servil i acabat... Boig per tu... (Sau 1990)

Ojalá alguien que domine la técnica de versificar me pueda aconsejar y me diga si tengo futuro y perseverando puedo mejorar o en lugar de dedicarme a escribidor de poesías más valdrá que me afane a limpiar palanganas...

Coronel Von Rohaut