Las barbas del vecino

29 de juliol del 2009 - per Col·lectiu Retolaza
A Euskadi ara toca l'Ertzaintza

El govern més nacionalista que hi ha hagut a la història d'Euskadi, doncs l'únic que l'uneix és Espanya sense escrúpols de cap mena -cosa que haurien d'aprendre els polítics catalans- està portant a terme una campanya duríssima de neteja ideològica i d'assimilació espanyola, i a més ho ha començat a fer en menys de 90 dies.

A ETB, la corporació basca de ràdio i televisió, ser un professional proper al PNB, i no diguem, a l'esquerra abertzale, és motiu per a ser enviat als arxius o a programes d'entreteniment o infantils. I a més, evidentment, hi ha la invasió de professionals adeptes a televisió espanyola i a l'eina del nacionalisme "progressista" espanyol: la SER.

També han entrat a fons a l'escola pública basca, intentant liquidar totes les línies que podien fer-se d'immersió lingüística en euskera. Aquí, evidentment, s'han trobat amb moltes dificultats i amb l'oposició de les AMPES i els sindicats dels ensenyants.

Pel que fa a l'Ertzaintza, val a dir que Rodolfo Ares, nou conseller d'Interior basc -i conegut per la seva gran amistat amb els comandaments de la Guàrdia Civil i el Cuerpo Nacional de Policia- en els primers dies de governar va començar amb discreció, però després, ja sense contemplacions, a canviar comandaments propers històricament al nacionalisme basc per Ertzaintzes propers a ERNE, un sindicat on s'hi trobava la immensa majoria dels "rebotats" amb els governs del PNB i Ertzaintzes propers al PSOE.

Però potser el més greu que està passant a l'Ertzaintza és l'obligada confraternització que certs nous comandaments estan obligant a fer a les bases d'aquesta policia amb els cossos de seguretat de l'Estat, fins a l'extrem que unitats de Brigada Mòbil de l'Ertzaintza han estat obligades a operar territorialment diverses vegades des de la tètrica caserna d'Intxaurrondo, la qual representa, per a una gran part de la població basca, el símbol de la repressió espanyola en la seva cara més fosca d'atac als drets humans.

En diverses reunions dels sindicats de l'Ertzaintza propers al nacionalisme democràtic i a l'esquerra abertzale, s'han preparat documents que, amb una certa discreció, han fet arribar als partits nacionals bascos, amb una preocupació essencial: pot ser que es trenqui la confiança, la imatge i la simbologia de l'Ertzaintza al transformar-la en un apèndix i en la carn de canó dels Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat. Així, per a més ofensa, en les darreres setmanes s'està utilitzant l'Ertzaintza per a reprimir a totes aquelles entitats, ajuntaments i associacions que exhibeixen retrats dels presos d'ETA o simbologia independentista, i això mai, o ben poques vegades, ho havia fet la policia espanyola. Aquests documents recullen que la impressió generalitzada en la immensa majoria de policies bascos fidels als orígens de la institució, és que l'Estat pretén col·locar l'Ertzaintza en primera línia de la repressió, sabent perfectament que la societat basca ha hagut de fer concessions puntuals per a sostenir la convivència quotidiana i resistir moltes vegades entre dos intransigències.

A Euskadi, doncs, hi ha una ben estudiada estratègia per a acabar amb la simbologia, les estructures i l'imaginari col·lectiu nacional basc, per a imposar l'espanyol.

Tot plegat, lamentable, perquè desenes d'Ertzaines abertzales, fins i tot hi han perdut la vida lluitant contra la violència, però ho van fer per a aconseguir la unitat de tot el poble basc, i avui es pretén col·locar l'Ertzaintza, irremeiablement, al costat del que ha representat, a Euskadi, la repressió dels CFSE.

Reflexión recogida del Boletín del CEEC (Centre d'Estudis Estratègics de Catalunya), que dirige Miquel Sellarés.

Y que si no huimos rapidamente de Espanya, es lo que nos espera en Catalunya, bajo un gobierno democrático y de progreso pero ultranacionalista español (o igual, peor no, si fuera de derechas).

Coronel Von Rohaut