Me puede ir lamiendo los piés

En la prensa de hoy encuentro el artículo, que reproduzco, de un periodista que dice más o menos lo mismo que digo yo cuando los españoles de bien nos recriminan a los catalanes que, con la que está cayendo, aquí malgastamos los dineros con, según ellos, mariconadas identitarias (ayudas a la lengua, embajadas 'que no lo son', subvenciones a la cultura del país, etc.) y que, en realidad, son el chocolate del loro, como ya vengo diciendo.

La diferencia es que yo no termino diciendo que me laman los pies, sino que me chupen la polla. ¡Porqué yo soy así, señora!

Coronel Von Rohaut

La ruta de l'horror identitari

IU FORN

Li proposo fer un viatge ple d'aventures i ple de coneixences. Començarem a l'aeroport de Ciudad Real, a 230 quilòmetres de les brutals T1, T2, T3 i T4 de Madrit, no ciutat sinó megalòpolis de la renazionalització aznariana (per cert, he escrit renazionalització amb Z perquè si ells ho fan referint-se a nosaltres, nosaltres no podem ser menys, no troba?). Va costar 1.100 milions d'euros i entre un vol i el següent tens temps d'acabar les obres de la Seu, les de la Sagrada Família i que Letizia faci un àpat sencer... Bé, o almenys que mengi un plat.

Seguim per l'aeroport de Castelló. Aquí, entre vol i vol, poca cosa. Bàsicament perquè des de la seva inauguració no n'hi ha hagut cap. I sap per què? Doncs perquè no té els permisos per poder realitzar-hi cap tipus de navegació aèria. Això sí, el sou del director era fins no fa gaire de 84.000 euros anuals. Construir-lo ens va costar 150 milions d'euros i el manteniment ens surt per 8 milions d'euros anuals. I vostè em dirà ara: "Manteniment? El manteniment de què?" Coi, de la cosa.

Ara som ja a l'AVE Toledo-Cuenca, anul·lat perquè el cost era de 18.000 euros al dia per servir 16 passatgers. I mentre mirem per la finestra, observarem un dels famosos cartells del Pla E (I i II), que ens va sortir per 13.000 milions d'euros (el pla, els cartells -obligatoris- van costar-nos 46 milions d'euros, a 1.500 € la unitat). Abans d'arribar a destí, jugarem a Loterías del Estado, que s'acaben de gastar 23 millones d'euros en publicitat per anunciar una sortida a borsa que finalment no s'ha produït. Un cop a lloc ens recollirà un xòfer de la Diputació de Malaga, amb un sou anual de 54.000 euros.

I aquí acaba el nostre petit viatge, que ha servit per convèncer-nos que al pròxim que ens digui que aquí llencem els diners en temes identitaris li haurem de respondre: "Miri, quan vulgui pot començar a llepar-me els peus".