La pertenencia de Catalunya a la UE y el euro

Siendo como es que lo que más preocupa, tanto a los que nos quieren echar como a los que nos queremos quedar, es como quedaría la situación de Catalunya en el momento de la secesión de España, traslado una información que me ha sido pasada.

Coronel Von Rohaut

(PS) Pero que dejen ya de meternos miedo "Uh, uh, uh!"

L'estat català tindrà els mateixos drets i deures a la UE que l'Espanya resultant

http://www.cronica.cat/noticia/LEstat_catala_i_la_Unio_Europea
L'Estat català i la Unió Europea
La Fundació Horitzó Europa ha elaborat un informe sobre la viabilitat d'una possible adhesió de Catalunya a la UE
14.09.2012 - 22:09 - Països Catalans

El professor de Dret Constitucional de la Universitat de Stanford, Antoni Abat, ha elaborat un informe de quatre punts on parla sobre un dels temes que sembla preocupar més als catalans en cas que el nostre poble esdevingui plenament sobirà, la continuïtat dins la UE. En aquest informe, de la Fundació Horitzó Europa, s’exposen 4 consideracions sobre la possible adhesió del nou estat català a la comunitat europea.

Els punts de l’informe tracten sobre l’interès, de totes les parts polítiques, en la continuïtat de Catalunya dins la UE per no posar en risc l’euro o l’absència, en els Tractats europeus, dels procediments a seguir en cas un territori esdevingui independent d’un Estat membre. Per altra banda també exposa que la divisió del Regne d’Espanya generaria dos nous Estat, per tant, ningú garanteix tampoc la continuïtat d’Espanya dins la comunitat europea i per, últim, fa esment d’un Tractat de la Convenció de Viena que estableix que quan una part d’un territori d’un estat es separa per formar un nou estat, tots els tractats ratificats per l’estat predecessor continuen en vigor en els nous estats successors.

"Horitzó Europa vol fer les següents consideracions:

1. Catalunya és un territori de la UE, del mercat comú, de la zona euro i de l’espai Schengen, que compleix tota la legislació de la UE. En aquest context, l’estatus d’una eventual Catalunya independent al sí de la UE seria una qüestió que s’hauria de negociar políticament. Totes les parts tindrien interès en trobar una solució satisfactòria per no posar en risc la continuïtat de l’euro.

2. Els Tractats europeus no estableixen quin procediment cal seguir en cas que un territori d’un estat membre s’escindeixi. Tampoc preveien cap procediment en el cas de l’annexió d’un territori exterior a la UE a un estat membre i es va trobar una solució política per la unificació d’Alemanya l’any 1991.

3. Una hipotètica independència de Catalunya significaria que l’actual Regne d’Espanya es dividiria en dos nous estats. No existeix cap referent que avali que el nou estat espanyol resultant d’aquest procés continuaria sent membre de la Unió Europea en les mateixes condicions que actualment, ni tampoc que el nou Estat català hagués de començar el procés d’adhesió a la UE partint de zero. Tot i mantenir el seu nom, la nova Espanya passaria a tenir 37 milions d’habitants i hauria de renegociar les seves condicions d’adhesió a la UE (nombre d’eurodiputats, vots al Consell, aportació als pressupostos comunitaris, etc.). Igualment, una Catalunya independentment seria hereva de l’antiga Espanya, i tindria els mateixos drets i deures davant la Unió Europea que la nova Espanya. Així doncs, caldria negociar els termes de l’adhesió de Catalunya però no es posaria en dubte la continuïtat de l’estat català dins la Unió Europea.

4. Tot i que els Tractats europeus no preveuen la secessió d’un estat membre, el dret internacional regula aquests casos a la Convenció de Viena sobre la successió d’Estats en matèria de Tractats <http://untreaty.un.org/cod/avl/ha/vcssrt/vcssrt.html> . Aquest Tractat estableix que quan una part d’un territori d’un estat es separa per formar un nou estat tots els tractats ratificats per l’estat predecessor continuen en vigor en els nous estats successors. Malgrat que Espanya no ha signat la Convenció de Viena, forma part del dret internacional i, en cas d’independència de Catalunya, tindria un valor interpretatiu per a la Unió Europea. A més, entre els 27 Estats membres de la UE, n’hi ha 6 (Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Polònia, Txèquia i Xipre) que han signat aquesta Convenció i que, per tant, estarien obligats a reconèixer tant la nova Espanya com Catalunya com a estats successors dels drets i obligacions internacionals contrets per l’antiga Espanya, cosa que inclou l’adhesió dels dos nous Estats a la Unió Europea."

http://www.vilaweb.cat/noticia/4040184/20120914/escocia-publicara-lany-vinent-informacio-confidencial-ladhesio-automatica-ue.html
Escòcia publicarà l'any vinent informació confidencial sobre l'adhesió automàtica a la UE
En cas que el país opti per la independència se'n farà un llibre blanc, d'aquesta informació

 El primer ministre escocès, Alex Salmond <http://www.scotland.gov.uk/About/People/14944/Scottish-Cabinet/First-Minister> , sempre diu que Escòcia continuarà essent membre de la UE en cas que opti per la independència, perquè hi és des de fa quatre dècades i perquè així ho indiquen les informacions legals confidencials que ha rebut el seu govern.
Però fa poc el president de la Comissió europea, Jose Manuel Barroso, va dir a la BBC <http://www.bbc.co.uk/news/uk-scotland-scotland-politics-19567650>  que 'si un nou estat volia entrar a la UE, hauria de sol·licitar-ho', i d'aquí ve que l'oposició parlamentària escocesa hagi demanat explicacions a Salmond.

Responent a la petició de revelar les informacions legals confidencials que pugui tenir el govern escocès sobre la permanència d'Escòcia a la UE, el primer ministre ha explicat <http://news.stv.tv/scotland/190056-alex-salmond-promises-eu-questions-will-be-answered-this-time-next-year/>  als parlamentaris que la qüestió s'aclarirà completament en un llibre blanc que es publicarà el 2013, en què s'exposaran tots els detalls de la consulta sobre la independència i l'estatus legal d'Escòcia dins la UE.

A banda la pressió de l'oposició, el govern de Salmond també ha rebut la petició de la comissionada de la informació escocesa, Rosemary Agnew, de revelar si l'executiu havia rebut cap informació sobre el futur d'una Escòcia independent dins la Unió. Amb l'anunci de la publicació l'any vinent del llibre blanc sobre la independència, el primer ministre espera aturar aquesta petició.

http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2012/09/hugh_catalunya_no_te_mes_remei_que_ser_independent_88537.php

Hugh: “Catalunya no té més remei que ser independent”
L’economista gal·lès assegura que Merkel ha proposat a Rajoy canviar De Guindos per Piqué, per gestionar millor el conflicte entre Catalunya i Espanya

L’economista gal·lès, però resident a Catalunya, Edward Hugh, després de la manifestació independentista d’ahir a Barcelona, ha assegurat avui en una entrevista a Radio4 que “Catalunya no té més remei que ser independent” davant la situació econòmica existent. “Veig inevitable que Catalunya no segueixi amb Espanya”, ha afirmat. Hugh és un dels assessors del Financial Times pel que fa a l'economia espanyola.

Qui va pronosticar el rescat d’Espanya aquest novembre, també ha assegurat que “Europa no posarà problemes a la independència de Catalunya”. De fet, ha dit que “amb la crisi de l’euro, tot tremola” i que “si Catalunya sortís de l’euro”, com alguns han dit que podria passar en cas de proclamar-se la independència i haver d’abandonar la Unió Europea, “aquest cauria”.

Per altra banda, aquest professor d’economia, citant fonts pròximes al govern espanyol, ha assegurat que en la seva darrera visita a Madrid, la cancellera alemanya Angela Merkel, va recomanar al president espanyol, Mariano Rajoy, canviar el ministre d’Economia, Luis de Guindos, pel català Josep Piqué, exministre i president de Vueling, “perquè gestionaria millor el conflicte Catalunya-Espanya”.