Ah, y con datos...
Massa deures per fer
En això de l'ús social del català,
igual que som lluny de tirar el barret al foc, l'InformeCat 2013 també demostra
-com ja ens temíem- que en molts àmbits la nostra llengua no té el mateix
vigor.
El reconeixement oficial mateix és, encara, vergonyós. Tot i que sis milions de ciutadans parlem habitualment català a Espanya, continua sense ser llengua oficial d'estat ni de la Unió Europea. (L'irlandès, posem per cas, és llengua oficial d'estat amb 77.000 parlants). El greuge és injust i inexplicable. Una mostra més: el passaport espanyol té vint-i-tres llengües però no inclou el català. (A Dinamarca sí que el tenen en danès, feroès i en inuit per als parlants de Groenlàndia).
Aquí, en qualsevol visita al supermercat ens adonem que les empreses continuen rifant-se de la llei d'etiquetatge. Només el 6% de les etiquetes estan redactades en la llengua d'Empar Moliner. Ni les maquinetes d'afaitar ni els condons més venuts ni el pa de motlle que comparteixen el Messi i el Punset no respecten la llei.
Una de cada tres botigues de Barcelona tampoc no ha adaptat el rètol a la normativa lingüística i, encara més significatiu, només el 36% de les ofertes de feina de Catalunya requereixen coneixement del català.
En la justícia, les dades s'entossudeixen a demostrar que el castellà és la llengua de comoditat. El 8% de les demandes i el 13% de les sentències -quin èxit- es redacten en català.
El reconeixement oficial mateix és, encara, vergonyós. Tot i que sis milions de ciutadans parlem habitualment català a Espanya, continua sense ser llengua oficial d'estat ni de la Unió Europea. (L'irlandès, posem per cas, és llengua oficial d'estat amb 77.000 parlants). El greuge és injust i inexplicable. Una mostra més: el passaport espanyol té vint-i-tres llengües però no inclou el català. (A Dinamarca sí que el tenen en danès, feroès i en inuit per als parlants de Groenlàndia).
Aquí, en qualsevol visita al supermercat ens adonem que les empreses continuen rifant-se de la llei d'etiquetatge. Només el 6% de les etiquetes estan redactades en la llengua d'Empar Moliner. Ni les maquinetes d'afaitar ni els condons més venuts ni el pa de motlle que comparteixen el Messi i el Punset no respecten la llei.
Una de cada tres botigues de Barcelona tampoc no ha adaptat el rètol a la normativa lingüística i, encara més significatiu, només el 36% de les ofertes de feina de Catalunya requereixen coneixement del català.
En la justícia, les dades s'entossudeixen a demostrar que el castellà és la llengua de comoditat. El 8% de les demandes i el 13% de les sentències -quin èxit- es redacten en català.
L'anàlisi de la Plataforma per la
Llengua és interessantíssima però estrictament quantitativa. Caldria també
alguna altra eina que mesurés la qualitat de la llengua, ara que intentar fugir
dels manlleus, mirar de col·locar els pronoms febles on toca, utilitzar la
sintaxi pròpia i fer servir les expressions genuïnes està vist, massa sovint,
com a cursi. O com una pedanteria. Quina llàstima.
LA LLAMBREGADA
Jordi Cañas, el
diputat més treballador
IU FORN. ARA
Va dir-ho el sempre admirat Jordi Cañas al Parlament:
"Des de l'arquebisbat de Barcelona intenten prohibir que es facin misses
en castellà, intenten impedir la realitat només dient misses en català, per
això no tenen feligresos, per això les esglésies estan buides".
L'afirmació venia a tomb perquè la Generalitat ha concedit la Medalla d'Or de la institució al cardenal arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, que, segons Cañas, se l'ha guanyat perquè "contribueix a l'adoctrinament nacionalista des de les esglésies, per això l'han premiat".
Bé, sobre la segona afirmació, que és una opinió, només cal recordar que el setembre del 2011 el bisbe de Terrassa va traslladar mossèn Germà Prats de la parròquia de Palau-solità i Plegamans a la de Sant Vicenç de Vallromanes "per les queixes rebudes perquè feia missa en català". Ai las, potser resulta que l'adoctrinament és nacionalista, però espanyol?
L'afirmació venia a tomb perquè la Generalitat ha concedit la Medalla d'Or de la institució al cardenal arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, que, segons Cañas, se l'ha guanyat perquè "contribueix a l'adoctrinament nacionalista des de les esglésies, per això l'han premiat".
Bé, sobre la segona afirmació, que és una opinió, només cal recordar que el setembre del 2011 el bisbe de Terrassa va traslladar mossèn Germà Prats de la parròquia de Palau-solità i Plegamans a la de Sant Vicenç de Vallromanes "per les queixes rebudes perquè feia missa en català". Ai las, potser resulta que l'adoctrinament és nacionalista, però espanyol?
Però anem a la primera afirmació, que es pot verificar
amb xifres. Quines dades té el diputat Cañas per afirmar 1) que les esglésies
catalanes estan buides i 2) que ho estan per culpa del català? Doncs ho desconec
perquè un servidor ha estat quatre dies buscant-les i no les ha trobat. I sap
per què? Perquè no existeixen.
Cap organisme relacionat amb l'Església catalana ni amb l'espanyola disposa de xifres oficials d'assistència a missa. I, menys encara, depenent de l'idioma en què la fan. Per tant, l'única explicació possible és que el senyor Cañas té dades pròpies aconseguides anant personalment a tots els oficis de totes les parròquies catalanes a comptar els assistents un per un i comparar la suma resultant amb la suma de l'assistència a missa en l'època en què les feien majoritàriament en castellà. Tenint en compte que Catalunya té 6.729 centres de culte catòlic, visitant-ne una per dia, són... 18 anys i mig calculant la cosa!!! I després diuen que els diputats no penquen...
Cap organisme relacionat amb l'Església catalana ni amb l'espanyola disposa de xifres oficials d'assistència a missa. I, menys encara, depenent de l'idioma en què la fan. Per tant, l'única explicació possible és que el senyor Cañas té dades pròpies aconseguides anant personalment a tots els oficis de totes les parròquies catalanes a comptar els assistents un per un i comparar la suma resultant amb la suma de l'assistència a missa en l'època en què les feien majoritàriament en castellà. Tenint en compte que Catalunya té 6.729 centres de culte catòlic, visitant-ne una per dia, són... 18 anys i mig calculant la cosa!!! I després diuen que els diputats no penquen...
Coronel Von Rohaut
No hay comentarios:
Publicar un comentario