Encara et recordo "Ishka"

Tot i que ja fa nou mesos que et vaig perdre (t'havíes fet velleta i, malalta, et vaig haver de sacrificar), encara ara et veig estirada en el sofà d'en Joel (o ja era el teu?) i aixecant el cap, atenta, per seguir tots els meus moviments, sense perdre cap detall.

Quan jo anava a la cuina on tu sabíes que no podíes entrar, em seguíes mig amagada i jo, que ja no tencava la porta del tot, als pocs segons veia com s'obría una mica la porta i, sigilosament, treies la punta del morro; no et volíes perdre si s'escapava algún troç d' espetec o un llardó... la xafardería i la golafrería podien més que la teva disciplina...

Però encara et recordo "Ishka, Ishkota", i et trobo a faltar...

L'amo