Lo reproduzco, si bien es en catalán y quizás no lo entiendan (les representaría un pequeño esfuerzo intelectual del que no les veo capaces...) aquellos a quienes va dirigido. Los españoles (así como algunos catalanes escépticos y desinformados o mentalmente desviados...)
Coronel Von Rohaut
(PS) Una "somera" es una mula, en la Catalunya rural, que los niños de hoy ya casi no conocen...
(PS bis) Me acaban de recordar que una "somera" no es una mula, si no la hembra del asno. Perdón por mi error y muchas gracias. Quien escribe no sería nada sin los que le leen (y le corrigen...)
Història d’una somera
FRANCESC CANOSA |
No recordo com es deia la somera. És una
llàstima perquè ella i el meu rebesavi eren socis. Tenien una empresa de R+D en
suor. La somera arrossegava l’arada i el meu rebesavi la menava. Un negoci
rodó: es mataven a treballar. Exemple d’un neoliberalisme salvatge, sobretot si
t’atacava un porc senglar. Però quan repassaven els comptes a l’ordinador full
de paper alguna cosa no quadrava aquell 1888.
EL MEU REBESAVI creia que tot ho
feia bé. Igual que el seu pare, el seu avi... era català. La somera també
perquè vivia i treballava a Catalunya. A més parlava català amb un perfecte
ihà-ihà i recitava versos amb un ihò-ihò que enamorava les guineus. Però quan
tots dos sargien les butxaques i les albardes foradades veien que rodolaven
monedes: 4,78 pessetes d’impostos cap a l’estat espanyol. Qualsevol somera o
rebesavi de la resta d’Espanya només en pagava 2,08.
EL MEU BESAVI veia l’escena diària
en aquella televisió que era el foc a terra. Emprenedor, va muntar un altre
negoci amb una altra somera. Joves, bronzejats, esllomats... èxit segur. Però
aquell 1914 el meu besavi i la somera es trobaven malament: els sortien els
diners per les orelles. Tots anaven en Tren de Gran Velocitat a Madrid. L’estat
espanyol recaptava a Catalunya 250 milions de pessetes i només n’hi invertia
19,1. Algú va proposar donar un premi a la generositat al meu besavi i a la
somera però el van refusar perquè tenien feina.
EL MEU AVI també va estudiar un
màster en someres i explotació humana. Què va muntar? Una empresa amb una altra
somera. El sol brillava llunyà aquell 1927. Els raigs de l’estat espanyol
xuclaven 347 pessetes de tributs anyals a cada català. La resta només en
pagaven 93. El meu avi va arribar a la conclusió que potser el problema era de
la somera. I la somera va pensar el mateix. Es van dissoldre equitativament. I
el meu avi es va dedicar a construir coses amb les mans.
“SÍ SE PUEDE, SÍ SE PUEDE”, la República ho havia
de canviar tot. I, efectivament, els catalans de les pedres en van fer pans,
croissants, mandonguilles... El 1932 Catalunya aportava un 20% dels ingressos
de l’Estat. Uns 307,7 milions de pessetes. L’Estat només n’hi invertia 82. Un
català pagava 123 pessetes i la resta només 60. El meu avi va començar a parlar
en ihà-ihà. El miracle català d’humans que s’anaven transformant en someres
atreia gent de fora i abans de la Festa Major del 1936 es calculava que una
Catalunya independent seria el cinquè país en renda per càpita: 2.211 dòlars
per habitant (Espanya, 1.289). Ihò-Ihò mortal.
LA GUERRA I LA DICTADURA ho van millorar tot i
vam tornar a anar en somera descapotable. La gent suava sense platja. El meu
pare adolescent es rostia com un pollastre a l’ast treballant. Mentrestant, veu
que el pollastre gira però no avança. Era el 1964. De Catalunya en surt el 25%
de la recaptació de l’Estat i pagat tot només rep un 45% del que aporta.
Dèficit pollastre. I la somera arrossegant les alforges. El 1967 ja acumula uns
anys de realisme màgic: 15.000 milions de pessetes de dèficit fiscal.
QUAN VA MORIR Franco vaig néixer jo.
Mamava un biberó al qual Catalunya contribuïa amb un 22,1% dels ingressos i del
qual rebia el 13,1% de les despeses i inversions. Vaig créixer i se’m van
allargar les orelles. El 1989 feia de somera collint fruita: el dèficit fiscal
era de 110.000 pessetes per català. Per cada 100 pessetes que es pagaven a
l’Estat se’n retornen 70 i els espanyols per cada 100 pagades... 115! Avui,
quan penso a tornar a llaurar un tros amb el meu gat, perquè ja he mutat a
somera, el dèficit fiscal està per sobre dels 16.000 milions d’euros cada any.
SENTO QUE S’OBRE el cel. I Teresa
Forcades diu que s’ha de fer la independència sense CiU perquè és neoliberal.
Sento que les esquerres espanyoles ens alliberaran del jou centralista. M’ho
diuen a mi? Una somera genètica! Tan llestos i no han vist mai una somera. Si
tots som someres a Catalunya! I ara ens han d’alliberar els que van amb
clucales que no hi veuen de cap ull? Camarades, respecte i solidaritat amb les
someres -que sí que hi veuen- espoliades per l’estat espanyol.
No hay comentarios:
Publicar un comentario