Coronel Von Rohaut
2016 ÉS UN ‘ANNUS HORRIBILIS’ per a l’estat espanyol. Fa aigües. Sense govern des de fa mesos, encallat. Ha hagut de dimitir un ministre i es confirma que justiciers com Manos Limpias, als quals s’havia emparat i rigut les gràcies quan perseguien Pepe Rubianes, per exemple, són uns feixistes extorsionadors. Això no s’aguanta per enlloc.
El 2016 recull els fruits que es van començar a sembrar el 1996, quan Aznar va conquerir el govern (via Majestic, per cert). José Mari va desenterrar el franquisme sociològic que dissimulava, va desacomplexar-lo, va crispar la societat al límit, va convertir la catalonofòbia en un mètode de recaptació de vots fàcils, ens va ficar en una guerra injusta i va mentir indignament fins a l’últim minut de mandat. Va ser substituït per Zapatero, que va confirmar que presumir de talante no vol dir que el tinguis i que es pot apel·lar a l’Espanya federal i viure’n sense fer res perquè existeixi. Va negar la crisi de manera patètica, va obeir Merkel amb nocturnitat i va fugir per la porta del darrere deixant pas a Rajoy, aquell home que amb unes caixes de cartró i la seva cara habitual de no-sé-què-hi-faig-aquí havia començat la recollida de signatures contra l’Estatut.
El govern Rajoy ha combinat mala fe i incompetència de forma magistral. Ús i abús dels instruments de l’Estat, retallada de drets, ministres incendiaris com Wert i perillosos com Fernández Díaz, atacs a signes de progrés com les energies renovables, clientelisme... I una estratègia bumerang: pensar que desacreditarien l’independentisme buscant -i trobant, això sí- la corrupció catalana -i en algun cas inventant-se-la-, quan el PP és el partit de la història amb més escàndols propis.
En fi, que aquí i així ens trobem. José Mari, contigo empezó todo. I pinta que la descomposició continuarà.
No hay comentarios:
Publicar un comentario