"EN LA CELEBRACIÓ del Dos de Maig, Cristina Cifuentes va dir que de la mateixa manera que el 1808 el poble espanyol es va aixecar contra l’invasor francès, avui ho havia de fer contra el nou enemic comú, que són els independentistes. Diuen molts historiadors que el Dos de Maig va ser el punt d’arrencada del nacionalisme espanyol contemporani. Puc recitar trossos sencers de l’ Oda al Dos de Mayo, el poema patriòtic i èpic de López García:“Oigo patria tu aflicción...” El nacionalisme espanyol neix revoltant-se contra l’enemic estranger (que porta els valors de la França revolucionària)... i al mateix temps contra el projecte modernitzador des de l’interior dels afrancesados, blasmats com a agents estrangers. Allò que el 1808 eren els francesos ara ho són els catalans (independentistes), segons Cifuentes. Són també l’enemic comú. Comú de tots els espanyols, se suposa. Se’ls presenta, per tant, com un enemic exterior, que ve de fora. I és així com també es veuen els qui des de dins voldrien una Espanya diferent, moderna. L’any 1808, els afrancesats. L’any 2017, els qui creuen que una Espanya regenerada i moderna hauria de ser també plurinacional. I que si Espanya no vol ser això, no és estrany que els catalans en vulguin marxar."
Vicenç Villatoro, en el diari "ARA" d'avui.
Por la transcripción.
Coronel Von Rohaut
Y sabes que te digo, España castellana, rancia, carca y centralista: "!A la mierda"!
No hay comentarios:
Publicar un comentario