¡Hostia puta, cuanto poder naval junto!

El portaaviones "Ike", mientras se dirige hacía su nuevo amarre en un dique seco para la fase ya prevista de modernización y revisión periódica, pasa junto a los "Ford", "Washington" y "Lincoln", en sus muelles de la Estación Naval de Norfolk.

Coronel Von Rohaut

"Mothership"

A un coste relativamente moderado la marina de Canadá ha conseguido un buque nodriza al reconvertir un portacontenedores botado en el 2010 en un petrolero y buque de reavituallamiento.
El "Asrérix" de la "Resolve Class".

Sus características son:
Long de 182,5 mètres, soit deux terrains de football
Large de 25,2 mètres
Un équipage de 150 personnes
Vitesse de pointe à 25 nœuds
Transporte jusqu'à 7 000 tonnes de carburant
Produit 450 tonnes d'eau potable par jour
Un héliport et deux hangars à hélicoptères
Un hôpital de 60 places
Des cuisines pouvant nourrir plus de 1 000 personnes

Coronel Von Rohaut

Ruines (de ruindad)

No sé si ha sido un "común" o un "psociata" (es todo la misma mierda ruín) que ha dicho que él no decidirá si vota en el referéndum catalán "hasta que no vea un papel firmado".

O sea, él no quiere ni practicar la democracia ni quiere la independencia de Catalunya. Él solo quiere que Puigdemont o Junqueras firmen un decreto (declarado ilegal por el poder castellano instituido) para que la Gestapolicía Nacional o la Guardia Nazivil puedan entrar en su domicilio, de madrugada, detenerles y mandarles al crematorio. ¿Con una "estelada" amarilla pegada en el pecho?

Y hasta es posible que el tío sea un catalán. ¿Y yo no le puedo llamar traidor y escupirle en la cara?

Pues si que puedo, y me refocilo en ello.

Coronel Von Rohaut

Asquerosos

En mi juventud las señoras mayores de clases bienestantes o de la alta burguesía, tenían como perro de compañía, un chucho de raza "Pekinés".

El vulgo les llamaba "lamechochos".

Un bicho con malas pulgas como casi todos los perros pequeños y los hombres bajitos, calvos y con bigote, debido a su complejo de inferioridad.

Coronel Von Rohaut

Mejores films de guerra

Modernos, claro. Un ex "sniper" de los "rangers" americanos señala "Saving Private Ryan" y "Black Hawk Down" como sus preferidos y estoy parcialmente de acuerdo.

Pero no figuran ni grandes operaciones bélicas, ni películas navales, ni de los Fuerzas Aéreas, debido al ADN del articulista.

Que cada uno haga su ranking...

Coronel Von Rohaut

Van escasos

Los pilotos de caza franceses, lo que está obligando a l'Armée de l'Air a recurrir a sus reservistas.

Coronel Von Rohaut

Las "Rhino Wars"

Algunos países africanos, valientes, han declarado la guerra a los cazadores furtivos que están diezmando la ya amenazada fauna africana salvaje, especialmente elefantes y rinocerontes casi exterminados.

Y algunos de estos países, en una decisión que yo alabo, han ordenado a sus vigilantes rurales y de parques naturales que disparen a matar contra los furtivos, que trabajan para multinacionales que suministran a los "tarados" multimillonarios asiáticos, especialmente chinos, que creen que el cuerno de rinoceronte, que no es más que pelo recubierto de queratina, tiene propiedades afrodisiacas y se la pondrá dura a viejos decrépitos e impotentes además de supersticiosos y analfabetos.

Coronel Von Rohaut

Un resumen simplemente demoledor

Escrito por el periodista Jofre Llombart y que algunos de mis conocidos, catalanes, contrarios a la independencia de Catalunya (sí, todavía los hay: están en su derecho pero soy incapaz de entenderlos...), seguramente se negarán a leer. No hay más sordo que el que no quiere oír, ni más ciego, ni más burro, ni más....

"Catalunya és un país on el seu Parlament aprova cobrar un impost als bancs  per a grans fortunes i el Tribunal Constitucional ho tomba.

Catalunya és un país on el seu Parlament aprova protegir els ciutadans que han estat estafats per hipoteques o preferents i el Tribunal Constitucional ho tomba.

Catalunya és un país on el seu Parlament aprova garantir que les famílies pobres tinguin llum, aigua i gas els mesos d’hivern i el Tribunal Constitucional ho tomba.

Catalunya és un país on el seu Parlament aprova cobrar un impost per cada pis buit i dedicar-lo a lloguer social i el Tribunal Constitucional ho tomba.

Catalunya és un país on el seu Parlament aprova fer polítiques d’igualtat entre homes i dones i el Tribunal Constitucional ho tomba.

Catalunya és un país on el seu Parlament aprova que el català és la llengua vehicular a l'escola i el Tribunal Constitucional ho tomba.

Catalunya és un país on el seu Parlament aprova cobrar un impost a les centrals nuclears i destinar-ne l’import a la protecció ambiental i el Tribunal Constitucional ho tomba.

Catalunya és un país on el seu Parlament aprova prohibir el fracking i el Tribunal Constitucional ho tomba.

Catalunya és un país on el seu Parlament aprova cobrar una taxa a les operadores d’Internet per dedicar-lo a la cultura i el Tribunal Constitucional ho tomba.

Catalunya és un país on el seu Parlament aprova prohibir les corrides de toros i el Tribunal Constitucional ho tomba.

Aquest resum es llegeix en dos minuts, però la llista –que podria ser el triple de llarga- s’ha anat gestant amb anys.

Hi falten les beques universitàries, les infraestructures ferroviàries, les matrícules als cotxes, els horaris comercials, i un centenar de competències més en les que se li ha deixat clar que, per més majories que hi hagi al Parlament, a l’hora de la veritat quedaran en paper mullat perquè la última paraula la té sempre Madrid.

Després de 38 anys de Constitució i d’inici de la presumpta descentralització el llegat jurídic ens deixa ben clar el modus operandi: es traspassa la competència a la Comunitat Autònoma, s'exerceix, però si la llei no agrada a l’administració estatal, una de dos: o el Tribunal Constitucional la tomba o es redacta una llei espanyola que, tal com diu la Constitució, té un rang superior a l’autonòmica que, a la pràctica, queda anul·lada.

I quan et preguntes si val la pena continuar amb un estat així, resulta que preguntar-t’ho també està prohibit. Com també està prohibit –i amb risc de presó- permetre fer un debat al Parlament sobre com podria ser un estat que no prohibís tant.

 Això també està prohibit.

I així, de prohibició en prohibició, cada vegada hi ha més persones que enlloc de fer-se la pregunta prohibida comencen a tenir ja la resposta. Sense que ningú els ho hagi preguntat perquè està prohibit.

I quan després d’una pregunta prohibida tens una resposta convençuda? llavors ja no hi ha tribunal que ho tombi."

No hay en Occidente un estado más ruin e innoble hacía una de sus Comunidades, que el hispano-castellano hacía Catalunya, a la que trata como una colonia vencida, ocupada y expoliada...

Retranscrito por
Coronel Von Rohaut

"Chrysler Imperial"

Coches como éste "Crown Imperial Limousine" de  (*), del año 1948, eran los llamados "coches de los toreros" ya que en ellos cabía toda la cuadrilla, cuando viajaban de ciudad en ciudad y de corrida en corrida.

El general Franco (aficionado a la tauromaquia), en persona, les concedía permiso de importación y de matricularlos en España, en fechas en que no habían coches nuevos extranjeros en este país, salvo en muy reducidos cupos y solo para personas muy influyentes y no solo ricas...

Coronel Von Rohaut

(*) Por aquel entonces "Chrysler" (aparte de "Lincoln", en la imagen de abajo y como coche de representación de 1962), era la marca de coches de lujo de Ford, así como "Cadillac" lo era de General Motors.

Quién se extrañe, lo ignore o lo niegue, no es que no sea un buen catalán: es que es un tarado mental, con perdón

El "desplumado" económico de Catalunya a manos del estado-gobierno central hispano-castellano viene ya de muy lejos y tal como yo hace tiempo que lo vengo denunciando y sosteniendo con datos e informaciones.

Ahora un pequeño artículo periodístico sobre "Bond y el Doctor NO" (¿será el Rajoy?) que, en catalán, puede leerse a continuación, aporta más datos:

Un dels primers és de principis del segle XIX. El diputat i jurista català Ramon Llàtzer de Dou demostra que des de 1714 “ a Cataluña se la trató como a provincia conquistada” i que “ Cataluña puede pagar y ha pagado más que lo que pagan las provincias de Castilla”. A l’altra banda té el diputat andalús Antonio Alcalá Galiano que diu: “No i no”. El debat del saqueig econòmic contra Catalunya és com una pel·li de James Bond: El demà no mor mai. Un altre informe. Més salfumant, més escuma.

El 1898 el pedagog Francesc Clos fa càlculs: cada espanyol no català paga a l’Estat 2,08 pessetes. Cada català... 4,78. Bond sembla el Pare Noel amb una barba mida XXXLLL d’escuma. Ah, perdó, més informes. Com? Ens havíem oblidat del Memorial de Greuges de 1760. També el de 1885. Ah, i el tancament de caixes de 1899 i... Però ara Bond navega en un mar de salfumant davant un informe de la Mancomunitat de Catalunya de 1914. Xifres exactes: l’Estat recapta a Catalunya 250 milions de pessetes. Però la despesa estatal a Catalunya és només de 19,1 milions. Més àcid clorhídric, sisplau. La cosa millora amb tots els sistemes de desgovern espanyol: la República, el franquisme... El 1964 el jove economista Ernest Lluch calcula que de Catalunya en surt el 25% de la recaptació de l’Estat. Pagades les despeses de caràcter general, Catalunya només rep un 45%. Una ronda d’escuma per a tots. El 1967 l’economista Ramon Trias Fargas verbalitza el dèficit fiscal. Això és el que guanya Espanya amb Catalunya: 15.000 milions de pessetes l'any. Tenim més informes. Entre finals del segle XX i principis del XXI l’escanyament espanyol a Catalunya ha oscil·lat entre els 10.000 milions i els 16.000 milions d’euros anuals. I què ha dit sempre el Dr. No Espanya: no, no i no. Glup.

Ara els que sempre ens han estrangulat diuen que ens continuaran estrangulant econòmicament. L’ofegament final. Però això serà l’estrangulador estrangulat. Espanya és un suïcidi simbolitzat en tots els Blesa fabricats a les bases subterrànies del Dr. No. Objectiu: interceptar i destruir els coets de la democràcia. Avui Bond ve a Catalunya, però nosaltres també hem anat al país de Bond. Una de les ments més brillants d’aquest país, l’escriptor, filòsof i economista Joan Crexells va aprendre al Londres de principis de segle XX. Pioner del periodisme econòmic català. Quan li deien que una Catalunya independent no podria fer “grans coses”, ell servia un Martini vodka català sacsejat, no remenat: “¿Però és que Espanya ens ofereix aquestes «grans coses»?” Perquè els agents amb llicència per la llibertat ja tenen els números fets. Ell, des de 1923: “L’estat català podria atendre els seus ciutadans amb el doble del que els atén l’estat espanyol”. Hi ha molt més. Sempre hi ha hagut més. Perquè l’únic que pot oferir el Dr. No és no. No als teus diners. No a la teva vida. No al teu futur. Només podem ser agents del sí.

Sí, tenim llicència per votar i derrotar el Dr. No.

 

Coronel Von Rohaut