L'Enric Vila i Casas

El Kike es un advocat, escriptor i poeta, amic de la familía, que fa uns pocs anys vá escriure un llibre, en castellá perquè el podessin llegir tots aquells als qui anava dirigit: "Memorial de Agravios de un ciudadano de Cataluña", i que fa poc em vá deixar la meva neboda Anna.

L'he buscat per comprar-ne uns quants exemplars i regalar-los a alguns amics per aquest Sant Jordi però, malhauradament, está esgotat.

El títol es un homenatge al famós "Memorial de Greuges" que uns prohoms catalans van presentar al Rei Alfons XII l'any 1885, el cual va morir poc després. El seu fill Alfons XIII, s'el vá passar pel forro dels collons i així seguim fins ara.

Recentment el Kike ha fet un nou escrit, no editat, que he rebut i que reprodueixo tot seguit.

"Només queda un camí"

"La primacia, que dins d’Espanya havia tingut Catalunya en el món de les finances, de la indústria, del comerç, de la cultura, de l’art, de la modernitat...primacia que va mantenir i salvar durant mes de quaranta anys de guerra i Dictadura adversos, s’ha perdut en trenta anys de Democràcia amiga, entre governs de dretes i esquerres que amb estils diferents pretenien el mateix.

Si l’actual govern del Sr. Rodríguez Zapatero no compleix el que va prometre personalment i en públic i els capítols del nostre estatut, ja molt laminat pel ribot del Sr. Alfonso Guerra i els seus, però que malgrat tot va ser aprovat per referèndum, els ciutadans del nostre país no són acceptats sense cap fissura, les conseqüències seran greus i perjudicials per nosaltres i també per vosaltres.

Sense aeroport, sense finançament just, sense estructures, sense port, sense ferrocarrils, sense carreteres…sense tot el que fins avui ens heu negat, Catalunya s’enfonsaria, I arrossegaria en la seva caiguda als Catalans d’origen i a tots els altres que han trobat en la nostra terra un lloc adient per viure, guanyar-se la vida i formar una família.

El problema ja no seria solament identitari suma de supervivència i aquí ens hi trobaríeu a tots en contra en un sol bloc.

I evidentment ens hi oposaríem i lluitaríem per aconseguir el que es just per millorar la nostra vida i la de molts espanyols. El dèficit de la nostra balança fiscal ha servit per millorar Espanya i per subvencionar a comunitats més endarrerides. Ja es hora que també s’aprengui en recuperar el nostre nivell perdut en benefici de tots els catalans, vells i nous.

I en aquest cas lluitaríem fins on fes falta. Estem massa acostumats a la Catalunya pactista i assenyada. Però també hi ha una Catalunya arrauxada que no s’aturaria davant de cap altre opció perquè ja fa tres-cents anys que convivim junts i encara no hem trobat el camí de ser acceptats i respectats. Enric Vila i Casas" .

Jo ho assumeixo en tota la seva literal.litat. Nomès vull afegir que per mi, l'altre opció no es ni més ni menys que la independència total de Catalunya, dins de la Unió Europea, de plè dret com a un país sobirá més i, com ja he deixat escrit altres vegades, a fer punyetes la "madrastra pàtria espanyola".

Prou de fer de "Ventafocs".

Coronel Von Rohaut