"Homus tontus culus"

Leído en la prensa de hoy:

‘Homus tontus culus’

Com cada dia, el meu gos i jo sortim a passejar. Ens trobem amb un vianant que camina tot mirant la pantalla del seu mòbil i ens hem d’apartar per evitar el xoc. Seguim caminant. Arribem a una cruïlla on hi ha un pas de vianants. Faig seure el meu gos i miro a dreta i esquerra esperant el moment de poder travessar. Passa un cotxe i no s’atura: el conductor està pendent de la pantalla del mòbil, no ens ha vist. Esperem. Passa un altre cotxe i tampoc s’atura: la conductora tampoc ens veu perquè també mira el mòbil. Seguim esperant. S’acosta un tercer cotxe i... s’atura. El meu gos, jo i les altres persones que s’esperaven passem. Li dono les gràcies amb un gest de complicitat. Me’l retorna. Al cap d’una estona ens tornem a trobar amb un vianant que camina mirant el mòbil. Ens hem de tornar a apartar per no xocar. De sobte una cosa em crida l’atenció: passa un cotxe de la policia municipal i la conductora està mirant la pantalla d’un telèfon mòbil!

No voldria qüestionar els beneficis de la telefonia mòbil, però sí denunciar els nivells de dependència als quals s’està arribant i els problemes que comporta aquesta subordinació.

Fa una colla d’anys, Forges va plasmar la situació actual en un acudit. Es veia l’escala evolutiva de la humanitat fins a l’ Homo sapiens. A partir d’ell s’iniciava un descens i es podia veure un altre home parlant pel mòbil que caminava en sentit contrari: Homus tontus culus, el va batejar l’humorista.

Por la transcripción:

Coronel Von Rohaut