IU FORN
| Actualitzada el 17/06/2012 00:00
Reconeguem-ho, això de l'estat de les autonomies va
ser un gran negoci per a l'Estat. Imagini-s'ho, van agafar els serveis més cars
i més problemàtics i van transferir-los a les comunitats .
Però, ai las, no van recordar que també havien de traspassar els diners per
pagar aquests serveis. I, novament ai las, tampoc no van eliminar la seva part
de l'administració, que va quedar buida de contingut i sense competències. I,
ai las amb repicó, llavors l'Estat va començar a dir que les autonomies
malbarataven els recursos (bé, algunes com el País Valencià i Madrid -que van
falsificar els comptes- no, pobrets).
I, aprofitant, també van parlar de duplicitats. Ei,
però no les seves, no, no. Qui duplicava eren els altres. Per exemple, l'Estat
havia traspassat Sanitat, però mantenia el ministeri, l'edifici del ministeri,
el ministre (o la ministra), l'estructura política del ministeri, l'estructura
tècnica del ministeri, els funcionaris que ocupaven l'edifici del ministeri i,
sobretot, el pressupost per pagar el ministre (o la ministra), les estructures,
els funcionaris i l'edifici, pròpiament dit. Però, esclar, l'ofensiva
nacionalista espanyola va oblidar aquests petits detalls sense importància i la
premsa afecta (aquesta que a Europa provoca una barreja d'hilaritat i
compassió) va iniciar la guerra demagògica. La culpa ja no era de la Pérfida
Albión ni del Contuberni de Munic sinó dels maleïts catalans que dilapidaven
els diners dels jubilats extremenys en ambaixades i en llengua. Però els
números no enganyen (bé, si no és que les sumes les fan Rodrigo Rato, Esperanza
Aguirre o Alberto Fabra) i al final radiografien la realitat. Dèficit públic
espanyol: 774.549 milions. Dèficit de l'Estat: 592.572 milions (3/4 parts del
total). Dèficit de les comunitats: 145.118 milions. Dèficit dels ajuntaments:
36.860 milions. Resultat final: efectivament, la culpa de tot és de les
ambaixades i de la llengua.
No hay comentarios:
Publicar un comentario