viernes, abril 01, 2016

Dedicado a los catalanes (bastantes) que se la cogen con papel de fumar

Si, la defensa nacional sí que es importante y crear unas Fuerzas Armadas si que es crear "estructuras de estado", señores del Gobierno catalán y, sobre todo, señores de la oposición "cupaire" y "happy flower".

Tomen lección de la independencia de Irlanda que acaba de celebrar el 100º aniversario de su puesta en marcha.

Coronel Von Rohaut

Enguany la República d'Irlanda celebra els  
100  anys de l'Easter Uprising, un alçament 
armat que, malgrat el seu fracàs es 
considera el punt de partida cap a la 
independència.

No entrarem a relatar-los aquí, ja que han estat una font d'inspiració per l'independentisme català més veterà. El que volem posar en relleu és que Irlanda assumí des del primer moment la necessitat de dotar-se d'unes forces de defensa. I no estem parlant pas de l'IRA, que quedi clar. El 1923, quan Irlanda no tenia encara una independència plena (era un "Estat Lliure" dins l'Imperi Britànic), el Dáil (parlament) aprovà la llei segons la qual calia crear les Forces de Defensa. Quan el 1937, amb l'aprovació de la nova constitució la República d'Irlanda, esdevenia plenament independent, ja comptava amb un dels pilars imprescindibles. Això sí que era una "estructura d'estat".

Si bé la República d'Irlanda es mantingué neutral durant la Segona Guerra Mundial, de forma més o menys encoberta donà suport als Aliats. Alhora, milers de militars irlandesos desertaren per allistar-se a les forces britàniques i combatre el feixisme. Posteriorment, les Forces de Defensa d'Irlanda han participat activament en operacions militars sota les Nacions Unides arreu del Món. En algunes d'aquestes, han patit baixes, però no s'han limitat a fer d'observadors. Ja sigui al Congo el 1960 o al Golan el 2013 les tropes irlandeses han combatut quan ha calgut.

Actualment travessen un moment difícil a causa de la manca d'una dotació econòmica suficient, tal com ha constatat algun ex-comandament. 

En qualsevol cas, volem recordar el que ja hem dit en d'altres ocasions: cap nació que aspiri a la independència pot renunciar a la defensa.L'independentisme català ha d'abandonar el costum de llegir només la part de la Història que li interessa. Només amb somriures no es construeix ni, sobretot, es manté la sobirania d'un Estat.

(PS) En la imagen superior, un militar irlandés leyendo la Proclamación de la Independencia durante la presente celebración..

No hay comentarios: