Un informe escalofriante de algo que muchos ya sabíamos o intuíamos, y desde hace muchos años.

Por lo menos yo, con perdón, que durante mucho tiempo me dediqué al comercio exterior y trabajaba con navieras y encargaba envíos marítimos por containers de 20 y de 40'.

Lo ha publicado el periódico "ARA" y no lo traduzco porqué me da pereza (y el catalán lo entienden todos aquellos que quieren y le ponen un mínimo de buena voluntad...).

Denis Delestrac: “El 90% del que consumim arriba en vaixells de càrrega”

Director de documentals, en seu últim treball ('Frightened. El preu real del transport marítim'), investiga l’impacte sobre el planeta d’una indústria invisible i poderosa.

Són omnipresents, però invisibles als nostres ulls. El 90% del que consumim arriba en els contenidors que porten aquests vaixells. Hi ha una flota mundial de 60.000 vaixells de càrrega, que consumeixen milers de tones del carburant més brut que hi ha al planeta, el bunker fuel, el que més partícules emet i més òxid de sofre conté (*). El seu impacte sobre el canvi climàtic i sobre la salut mundial és molt gran, molt més que el dels cotxes.

I no són presents en les negociacions sobre el canvi climàtic!

No, per al Protocol de Kyoto simplement no existeixen. I es dóna la paradoxa que per a ells l’escalfament global és una autèntica bicoca. A mesura que s’escalfa el planeta i es desfà el gel als pols a ells se’ls obren noves vies de transport.

Et vas embarcar en un vaixell de càrrega. Com és la vida a alta mar?

Molt dura. Treballadors en condicions extremes, amb jornades setmanals de més de 90 hores i en un entorn laboral realment perillós. Són fàbriques flotants, amb metall per tot arreu i molts perills.

¿Com és possible mantenir aquesta impunitat?

Són empreses multimilionàries, tenen molt poder. Una de les claus és l’ús de banderes de conveniència, que els permeten operar a totes les aigües territorials, i sempre prefereixen estar regits per la bandera del país amb les lleis més laxes. I a alta mar, de debò, és com al Far West. Hi ha fuites de tones de petroli al mar de les quals ningú és responsable. O la contaminació acústica. I dels contenidors que transporten en cauen 10.000 al mar cada any, sense que se sàpiga què hi ha dins.

Què hi pot haver?

No se sap. Hi pot haver moltes coses. Crida l’atenció que n’hi ha molts que mai es reclamen a les asseguradores.

Es podria controlar millor?

Al món es mouen 18 milions de contenidors, que fan 500 milions de viatges a l’any. I ningú sap amb certesa què hi ha a dins. I tan sols se n’inspecciona un 2%. És impossible, amb els mitjans actuals tan sols se’n poden escanejar 10 en un dia. Si se n’escanegessin més es bloquejaria l’economia de països sencers. El narcotràfic i les armes terroristes es transporten en vaixell. El risc d’atemptats no és tan sols als aeroports, també és als ports.

Coronel Von Rohaut

(PS) En la ultima imagen una parte del puerto de contenedores de Barcelona y que no es, ni de lejos, de los mayores del mundo... ¿Cómo lo inspeccionas?

(*) El que vendía o vende la empresa familiar del político del PP, Arias Cañete, Comisario Europeo para el Medio Ambiente. ¿No te descojonas de la risa...?