arreu als camps hi ha vermell de roselles.
Amb nova falç comencem a segar
el blat madur i amb ell, les males herbes."
Ah, joves llavis desclosos després
de la foscor, si sabíeu com l'alba
ens ha trigat, com és llarg d'esperar
un alçament de llum en la tenebra!
Però hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa,
perquè seguíssiu el recte camí
d'accés al ple domini de la terra.
Vàrem mirar ben al lluny del desert,
davallàvem al fons del nostre somni.
Cisternes seques esdevenen cims
pujats per esglaons de lentes hores.
"Nosaltes escoltem
les veus del vent per l'alta mar d'espigues".
"Ens mantindrem fidels
per sempre més al servei d'aquest poble"
No confondre amb , tambè d' Espriu però cantada per Ovidi Montllor i no per Raimón, "Assaig de càntic en el temple", que comença dient:
Oh!, què cansat estic de la meva covarda,
vella, tan salvatge terra,
i com m'agradaria d'allunyar-me'n,
nord enllà, on diuen que la gent és neta,
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç.
Per la transcripció:
Colonel Von Rohaut
(PS) ¡Demano perdò per si hi ha alguna errada!
No hay comentarios:
Publicar un comentario