Coronel Von Rohaut
(PS)
¿Todavía pueden quedar catalanes (auténticos) que no entiendan que solo en nuestra independencia está la salvación?
I si reaccionéssim?
Parlem clar. Tenim, pràcticament, una
Catalunya intervinguda i l’autonomia suspesa. Econòmicament, el FLA ens té
lligats de peus i mans. La perversió és tan gran que, quan Montoro vol, el
Govern surt puntualment de l’asfíxia amb un préstec que, en el súmmum de la
perversió, són impostos pagats aquí que retornen minvats i amb comptagotes. I,
a sobre, se’ns ven com si fos una almoina i encara pretenen que donem les
gràcies. El truc? Els qui han treballat al departament d’Economia expliquen que
mentre Catalunya estigui enganxada al FLA no pot recórrer a demanar diners a
fora. És un peix que es mossega la cua sense cap solució a la vista. De facto,
doncs, Catalunya no té diners i les nostres lleis de tota mena queden en paper
mullat pel ribot implacable del Constitucional.
Ens hem acostumat a entomar-les i a
posar-hi l’altra galta
És l’Estat sibil·lí. Si haguessin dit
que, en virtut de la llei 155 de la Constitució, se’ns suspenia l’autonomia, hi
hauria hagut una revolta popular. Potser hauríem fet una manifestació sonada i
dues pintades a la seu del PP i els més agosarats s’haurien passat tres nits
acampats a la plaça de Catalunya. Però aquí no passa mai res. Ens hem acostumat
a entomar-les i a posar-hi l’altra galta. Ara, sense desobeir, sense trencar
cap plat ni sortir d’aquesta anestesiada zona de confort, se’ns presenta una
manera més còmoda d’expressar-nos. La més democràtica de totes: votant el 26-J.
Tant se val que sigui la tornada del pont de Sant Joan i que a l’autopista de
peatge hi hagi retencions. L’independentisme, per continuar sent una meta i no
una utopia, no es pot permetre un resultat de pa sucat amb oli. Val la pena
tornar abans no tanquin les urnes per començar a modificar el futur, atès que
la història ja no la podrem canviar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario