Coronel Von Rohaut
El número de la bandera espanyola protagonitzat dimecres al Parlament per Inés Arrimadas s'explica molt bé fent el recompte de qui ha considerat que aquella era la imatge més destacada que s'havia vist a Espanya durant tota la jornada: l''Abc', 'La Razón' i 'El Mundo'. O sigui, el trio la-la-là de la caverna. Els diaris que tant critiquen el nacionalisme cauen dia sí dia també en el nacionalisme banal de qui no s'adona que el pateix. Si Rufián hagués tret una bandera catalana al Congrés parlarien de circ i de xou. Si és la 'rojigualda', aleshores és un acte de dignitat. Si els independentistes reivindiquen un símbol, plouen crítiques perquè s'allunyen dels-interessos-reals-de-la-gent. Si ho fa un unionista, directe a portada. Tot queda clar. La foto que inclouen, per cert, mostra Arrimadas amb una expressió difícil de dilucidar. Normal: a la majoria d'imatges que circulaven del moment apareixia amb la ja característica ganyota de fúria torera, una mena de CR7 de la política, barres desencaixades i cos inclinat cap endavant. Però la caverna li dispensa tracte amable i busca la foto més tranquil·la, poc d'acord amb el to de la seva intervenció. En tot cas, es fa evident que l'espanyolisme més 'hard' juga la carta emocional: al darrere de la intervenció d'Arrimadas només hi havia una estampa, no pas cap notícia.
O sí. Ciutadans torna a parlar de "comandos", amb la connotació que això comporta. A banda de cínic –tenint en compte on s'han produït incidents violents i qui convocava o aplaudia aitals manifestacions– és també irresponsable. I la premsa, si realment vol jugar un paper de moderador del debat públic, hauria de recriminar, en comptes d'amplificar, aquesta retòrica agressiva. No som tan lluny del trumpisme.
Alex Gutierrez
No hay comentarios:
Publicar un comentario