La culpa és vostra
Per què es pensen que la volem, la república?
“Els independentistes no han votat els pressupostos i això farà que governi el
trifàtxic i serà pitjor”. I pot ser veritat, esclar, que si governa el trifàtxic les famílies
i els amics dels presos hagin de fer viatges a Madrid, perquè no els tornin,
en cas que –com ja sabem– els condemnin. I pot ser veritat, esclar, que es
vulguin petar TV3 i l’escola catalana, a qui, amb una fe i una ingenuïtat perverses,
culpen de “la majoria independentista”. (La raó per la qual abans, tot i existir
TV3 i l’escola catalana, no n’hi havia, de majoria independentista, és un misteri.)
Ens diuen: “És que us heu perdut els pressupostos més socials de la història
per pensar només en el sobiranisme”. Ostres. Els pressupostos més socials
de la història, per a nosaltres, els catalans, vindrien amb el sobiranisme:
amb la república! Per què es pensen que la volem, la república?
¿Per penjar banderes i cantar el 'Virolai'? La volem per –a part de deixar de
pagar una institució medieval– poder decidir què fem amb els diners que generem,
que a Catalunya també hi ha pobres. Potser es pensen que som set milions
de burgesia catalana. Ja ens agradaria ser bascos, però som catalans. Tindríem
concert econòmic i a sobre no ens insultarien.
Vox, PP i Ciutadans a Catalunya no guanyen. Ja es va intentar. Ja es va intentar
molt, sumant-hi fins i tot el PSC (amb aquella foto, tots junts amb el cartell del 155).
A Espanya potser sí que poden guanyar. Però si guanyen voldrà dir que Espanya
–o, més ben dit, Castella– és així. L’alternativa és un govern del PSOE amb
Ciutadans. Per a nosaltres, els catalans, és gaire diferent? Diria que només una
mica. A l’hora de fer campanya electoral, també, Catalunya no és Espanya.
Als catalans no ens convenceran dient-nos que treuen Franco del Valle de los
Caídos, perquè el Valle de los Caídos ens queda tan lluny com el palau de Felip
i Letícia i els AVEs que paguem. Franco i l’AVE són a molts quilòmetres.
Coronel Von Rohaut
No hay comentarios:
Publicar un comentario