El último hidepu en hacerlo (*) es el ex-ministro catalán, jacobino y descastado, afincado en Madrid, el José Borrell, en un artículo en "El País".
Lo rebate de "pe a pa" el catedrático de economía, doctorado en Harvard y profesor en la Columbia University de Nueva Tork, Xavier Sala i Martín que, además, lo explica con su claridad argumental y pedagógica de siempre. Lo reproduzco a continuación y, lo lamento por los "cortitos" e incultos, pero es en catalán.
Coronel Von Rohaut
(*) Anteriormente ya lo había hecho otro "sociata" catalán, el Ernest Lluch, pero utilizando un argumento económico distinto, un sofisma ejemplar, de libro y, por ello, altamente falso, basado en comparar y compensar "Saldo Fiscal" con "Saldo Comercial".
Trobats els milions de Borrell!
Xavier Sala i Martín
En un article publicat
a El País el dia 20 de gener, Josep Borrell i Joan Llorach
Mariné conviden els lectors a explicar-los on són els 16.000 milions d'euros de
la balança fiscal catalana. L'exministre socialista i el coautor del text
descriuen una situació suposadament graciosa en la qual, després d'aconseguir
la independència, Artur Mas i Oriol Junqueras es presenten al despatx del
conseller Andreu Mas-Colell i li pregunten pels 16.000 milions del suposat
dèficit de la balança fiscal catalana. Utilitzant les dades publicades per la
Generalitat sobre els ingressos i despeses del 2009, Borrell i Llorach (d'ara
endavant B-Ll) es mofen de Mas i Junqueras quan descobreixen que els diners no
apareix per enlloc. Tot en un to molt divertit.
L'argument és el
següent: el 2009 els catalans van pagar a l'estat espanyol un total de 46.195
milions d'euros, dels quals l'Estat només va gastar a Catalunya 45.403 milions.
La diferència són 792 milions i no els 16.000 milions que publica la
Generalitat. Segons B-Ll, per aconseguir els 16.000 milions la Generalitat
agafa aquest número i el "neutralitza".
En què consisteix la
"neutralització"? En realitat, consisteix a fer una cosa tan
assenyada com reconèixer que pagar amb la targeta Visa equival a pagar en
efectiu. Tots els lectors d'aquest article saben que el deute de la targeta de
crèdit s'acaba pagant, per la qual cosa comprar unes sabates pagant en efectiu
és el mateix que comprar-les amb la Visa. Cap ciutadà racional pensa que
entregant la targeta es deslliura de pagar.
De la mateixa manera,
"neutralitzar" la balança fiscal consisteix a reconèixer que, quan un
estat utilitza la Visa per pagar la despesa, l'import haurà de ser pagat pels
contribuents. Així de simple. No sé qui es va inventar la paraula neutralització per
descriure el que s'està fent, però reconec que és una paraula lletja i
enganyosa. Per exemple, B-Ll diuen que la neutralització es fa "per
corregir el cicle econòmic". No és veritat. La neutralització es fa perquè
quan l'Estat finança la seva despesa amb deute públic, un té l'obligació de corregir
els números i reflectir-hi que, tard o d'hora, la despesa serà sufragada pels
contribuents. I no es tracta d'una opció metodològica que un pot utilitzar a la
seva conveniència. És una obligació intel·lectual: no fer-ho és com dir que el
govern pot obrar el miracle dels pans i els peixos, gastant el que li vingui de
gust sense que ningú en pagui la factura. I això no té res a veure amb el cicle
econòmic. Si en lloc de produir-se en època de crisi, el dèficit de l'Estat es
produís en època de bonança, la "neutralització" seguiria sent
obligada.
No sé si és perquè la
paraula neutralització no és prou descriptiva o perquè el
concepte és enganyós, però la realitat és que hi ha una llarga tradició de
polítics i opinadors que acusen els "neutralitzadors" de manipular
les dades i que, per tant, afirmen que el dèficit fiscal neutralitzat de
Catalunya és un pur artefacte comptable creat pels nacionalistes. I l'article
de B-Ll forma part d'aquesta trista tradició: B-Ll argumenten que, quan l'Estat
finança la seva despesa amb dèficits, aquests dèficits no han de ser
comptabilitzats, ja que (en paraules literals) el deute "només és diner
virtual que s'haurà de pagar en el futur". Davant aquest raonament, jo
convido el Sr. Borrell a utilitzar la seva targeta per regalar-me un cotxe de
50.000 euros. A molts els pot semblar un cotxe car, però a Borrell li semblarà
barat. De fet, li semblarà gratis: al cap i a la fi, "la targeta només és
diner virtual que haurà de pagar en el futur"! Clarament, l'argument que
el deute no ha de ser comptabilitzat com un passiu per als contribuents és
falaç i erroni. Deixant de banda els senyors Borrell i Llorach (i potser també
Antonio Zabalza i Rocío Martínez-Sampere, que han caigut en el mateix argument
falaç, el primer de manera reiterada i carregosa), tothom entendria que per al
Sr. Borrell el cost d'un regal com aquest seria de 50.000 euros, per més que ho
hagués pagat amb la targeta de crèdit en lloc de fer-ho amb diners en efectiu.
Però tornem a les
dades de B-Ll: resulta que el 2009 l'estat espanyol va utilitzar la Visa per
valor de 81.113 milions d'euros (aquesta és la magnitud del dèficit de
l'Estat). D'aquests diners, 15.618 milions van provenir de la Visa dels
catalans (aquesta és la part proporcional que els toca pagar als catalans en
tant que contribuents de l'estat espanyol). El problema és que d'aquests 15.618
milions que l'Estat va apuntar a la Visa dels catalans, no es va gastar ni un
euro a Catalunya. Això ho reconeixen B-Ll quan accepten que la despesa total de
l'Estat a Catalunya va ser de 45.403 milions. Per tant, B-Ll accepten que la
totalitat dels 15.618 milions que es va apuntar a la Visa dels catalans va ser
gastada en altres comunitats d'Espanya.
Si el 2009 Catalunya
hagués estat independent, els 15.618 milions que l'Estat va apuntar a la Visa
dels catalans no s'haurien gastat en altres comunitats. I en no haver-se gastat
tampoc a Catalunya, els diners estarien disponibles, en efectiu, sobre la taula
de Mas-Colell. I aquesta és la resposta a la pregunta: si Catalunya fos
independent, els 15.618 milions que l'Estat va apuntar a les Vises dels
catalans estarien a disposició de la Generalitat, al costat dels 792 milions
addicionals, per formar un total de (sisplau, posin música de "1, 2, 3,
responda otra vez"): 16.409 milions d'euros! Vet aquí els diners que
buscaven, senyors Borrell i Llorach!
L'argument és tan
senzill que sembla estrany que tot un exministre i catedràtic i tot un
empresari hagin de demanar ajuda als lectors perquè els l'aclareixin. Esclar
que potser no ho entenen perquè tenen una mica de mala fe. I intueixo que hi ha
una mica de mala fe perquè B-Ll utilitzen les dades del 2009 (que és l'any en
què el govern de l'Estat va utilitzar la Visa amb més alegria) i no les últimes
dades disponibles, que són les del 2010, tot i que aquestes dades ja fa vuit
mesos (repeteixo, vuit mesos) que han estat publicades. Si en lloc de prendre
les dades del 2009 agafem les del 2010, resulta que els ingressos que l'Estat
va recaptar a Catalunya van ser de 51.164 milions d'euros, mentre que les
despeses de l'Estat a Catalunya van ser de 45.329 milions. El saldo total,
doncs, va ser d'un dèficit en contra de Catalunya de 5.835 milions d'euros
abans de neutralitzar en lloc dels minsos 792 milions del 2009. El resultat
final neutralitzat acaba sent el mateix: dèficit de la balança fiscal de 16.543
milions o 8,5% del PIB català. Molt semblant al de l'any anterior. Aquesta és
la constant de la qual parlen Mas i Junqueras i de la qual B-Ll se'n foten.
Però que el resultat hagués estat el mateix no amaga que B-Ll hagin escollit un
any en què les dades eren especialment favorables per al seu intent de
minimitzar el dèficit fiscal de Catalunya abans de neutralitzar, sabent que les
últimes dades disponibles no dibuixaven un escenari tan bonic per als seus
interessos. Potser B-Ll no s'havien assabentat que feia vuit mesos que les
dades del 2010 ja estaven disponibles. És possible. Encara que és molt
sospitós.
Resumint, B-Ll van
escriure un article en què desafiaven els lectors a explicar-los on són els
16.000 milions del dèficit fiscal català. Jo he acceptat el repte i els ho he
explicat: senyors Borrell i Llorach, els 16.000 milions són diners que l'Estat
va apuntar a la targeta Visa dels catalans i que va gastar en altres
territoris. Lògicament, en el cas que Catalunya fos independent, tots aquests
diners no s'haurien gastat en altres comunitats d'Espanya, per la qual cosa, en
l'escena que descriuen vostès d'Artur Mas i Oriol Junqueras entrant al despatx
d'Andreu Mas-Colell i preguntant on són els famosos 16.000 milions, el
conseller els hauria respost: els 16.409 milions són damunt de la meva taula,
davant dels seus nassos! Això sí, cal treure's la bena dels ulls per veure'ls.
No hay comentarios:
Publicar un comentario