Como ejemplo más vívido, la parodia teatral "Don Jaume el Conqueridor", escrita en 1856 y de la que traslado unos primeros párrafos:
ESCENA I
MUNTANER i FONTANELLES
MUNTANER Com us deia, Fontanelles, lo rei està molt fotut; lo qui guia ens ha sigut és ja un manso sense esquelles, Ja no podrà dur mai més lo casco ni la cuirassa; la sort, amb aixó que ens passa, ens ha fotut un revés.
FONTANELLES I vós que ho haveu sentit, sabeu quin mal és aquet?
MUNTANER Si em guardéssiu el secret...
FONTANELLES Us ho juro !
MUNTANER Està podrit !
FONTANELLES Qué dieu !
MUNTANER Home! De veres!
FONTANELLES Però, com pot haver estat?
MUNTANER Lo rei moro li ha donat unes purgacions culeres.
FONTANELLES Doncs és a dir que el rei moro va dar a Don Jaume pel cul?
MUNTANER Vegi de parlar el gandul del seu rei amb més dicoro!
FONTANELLES Si tinc culpa, perdonau-me; jo ho havia entés aixi, Al rei moro es an a qui va donar pel cul Don Jaume. Jo entenc per coses culeres coses que surten al cul i Don Jaume, si està ful, no ho està pas dels darrerés. Si al rei, aquell gran bacó dona el mal que yo deploro són culeres les del moro mes les de Don Jaume, no.
Si alguien deseara o desase leer la obra íntegra, puede clikar aquí y en esta página de la Viquipèdia catalana está entera. Pero, aviso, el texto es muy guarro...
Claro que, como Frederic Soler, tiene editada una obra seria.
Y no es cierto que yo me considere un Pitarra "bloguero". Tan solo un mal hablado de tres pares de cojones...
Coronel Von Rohaut
No hay comentarios:
Publicar un comentario