Los trozos de bacalao, de morro especial, eran bastante más gruesos que el de la ilustración, y me costaba bastante (*) darles la vuelta en la sartén sin que se pegaran ni rompieran, ya que soy bastante patoso (no se me contagió el "savoir faire" culinario de mi esposa, la Pili...).
Si sou servits? Qué dicen los catalanes finos... llepeu-vos els dits... añaden los maleducados como yo.
Coronel Von Rohaut
(*) Casi tanto como me costó pagarlos...
(PS) por si interesa, ahí va la receta:
Les peces de bacallà dessalat s'enfarinen i després es fregeixen en una paella. Després de fregits els trossos de bacallà es posen al forn uns minuts en una safata a uns 180 °C. En el mateix oli de fregir el bacallà, que ha fet una mica de gelatina, s'hi posen alls picats o, millor, tallats a làmines, pebre vermell, tomàquet, llorer i vi blanc, es fregeixen lentament. Després es posa la sal si en cal. Tot el sofregit es posa sobre les peces de bacallà.
S'ha de vigilar que els alls i el pebre vermell ("pimentón murciano dulce" i/o "picante") no es coguin massa i es torni tot amargant i marró en lloc de vermell. Jo, en lloc de ví blanc, i afageixo un rajolí de "fino" (soc molt internacional...).
No hay comentarios:
Publicar un comentario