Sobre gastronomía y restaurantes

Leo la siguiente consideración de un columnista en la prensa de hoy, que reproduzco, en su catalán original:

Però també hi ha una bona pila de restaurants que van sobrevivint per altres mitjans addicionals: els de la novetat espúria. Després d’haver fet cas a segons qui, i haver anat a algun d’aquests restaurants, fa anys vaig prendre la sàvia decisió de no seguir mai més les recomanacions -a menys que qui m’aconsella hagi passat el filtre de la meva confiança-. És així que he arribat a la conclusió que la majoria de la gent menja molt malament a casa. I no parlo de refinaments, sinó d’una senzilla truita ben feta. No es fa estrany que el dia que aquest tipus de gent va a un restaurant mediocre tot li sembli extraordinari. El problema és que després es posen en marxa les xarxes socials. Inexplicablement, opinar de gastronomia i de vins inflama l’autoestima. Diguin-me dogmàtic, però qui s’acomoda a menjar qualsevol cosa mal cuinada quotidianament no pot recomanar bons restaurants.

Hace años que yo pienso exactamente lo mismo y, visto lo que a veces me han alabado o recomendado, coincido en que hay pobres gentes que, en su casa, comen fatal...

Coronel Von Rohaut

(PS) En la imagen superior (del busto conservado en el Museo Hermitage de San Petersburgo), Lucio Licinio Lúculo (romano del siglo I antes de Cristo), seguidor de Epicuro (griego de Samos de 300 años antes de Cristo), filósofo del hedonismo, (imagen de encima del busto conservado en el Museo Metropolitano de Nueva York). Lo bueno está en buenos lugares.