Bono, acierta, sin saberlo (de tan imbécil, o español, como es)

No por sobradamente sabido (que España es una mierda de país) deja de ser conveniente recordar alguna de sus singularidades y que la oponen a nosotros, los catalanes.

Coronel Von Rohaut

"ARA": Bono la clava quan tracta els catalanistes de mercaders (Vicenç Villatoro)

Ens retrata i es retrata. Al libre Occidentalism, Buruma i Margalit contraposen el sistema de valors dels mercaders (proclius a la negociació, la transacció, la recerca del benestar, el diàleg, el racionalisme) i el dels herois, basat en l’honor, el valor, la mística de la violència, el deure, la inflexibilitat, el culte a la mort. 

De la moral del mercader en surt la modernitat i la democràcia. Els totalitarismes tendeixen a adoptar, o a néixer, de la moral de l’heroi, des dels populismes de dreta dels trenta fins als integrismes religiosos. A Espanya això ve de lluny. La premsa popular explicava la guerra del 1898 com una confrontació entre “ un pueblo de soldados caballeros”, Espanya, i “ una turba vil de mercaderes”, llavors els Estats Units. Però també Anglaterra, els jueus, els holandesos, l’Europa dels mercaders... i naturalment els catalans. 

Bono té tota la raó de situar el gruix del catalanisme a la banda de la moral dels mercaders. I de situar-se ell mateix a la banda dels “soldados caballeros”, com son pare falangista, és a dir, d’un pensament que ja era reaccionari al segle XVII i que és el culpable de la gran tragèdia espanyola: no haver-se incorporat mai prou a la modernitat.