martes, febrero 19, 2013

Espionaje en Catalunya y antecedentes de alguna suciedad rampante y latente

Traslado a continuación el artículo que Miquel Sellarès, la máxima autoridad catalana actual en temas de seguridad, publica hoy en el diario "ARA".

Sellarès confiesa que fue expulsado de CDC, de la que fue uno de los fundadores (luego militó en ERC) cuando manifestó en voz alta que el entonces Secretario de Presidencia, Lluis Prenafeta, hacía "pedagogía de la corrupción". Un íntimo amigo mío y también de los primeros militantes de Convergència, abandonó el Consejo Municipal de Sant Gervasi cuando entró en él el tal Prenafeta que entonces se iniciaba en la política y del que mi amigo decía que era un "pinta", un sinvergüenza. Luego y aprovechando las relaciones comerciales de su negocio familiar, hizo una tournée por la América Latina y preparó el viaje posterior de un incipiente Jordi Pujol, que fue magníficamente recibido en los "Casals" catalanes y, todo y que la diáspora catalana nunca fue tan potente como la vasca, por ejemplo, Pujol regresó con un buen cojín de dinero de las donaciones recogidas y que facilitaron la financiación de una balbuceante CDC. Ello propició que Pujol tuviera una confianza ciega en el Prenafeta, al que nombró Secretario de Presidencia.

Este Prenafeta fue el mentor, ignoro si aún son socios, del Jordi Pujol Ferrusola, que nunca estuvo en política pero el Prenafeta sí; donde yo trabajaba nos visitó el Pujol jr. que se iniciaba en los negocios, a hacernos una proposición que no nos interesó. Le acompañaba el Prenafeta, con su Jaguar... y, por lo visto, hasta hace bien poco.

Pero lo importante del artículo de Sellarès es cuando dice que el Estado y, particularmente, sus alcantarillas y el poder de enmerdarlo todo con su ventilador, podrá con nosotros y hemos de utilizar todas las armas necesarias para oponernos a estos ataques que, con nuestra aspiración a la soberanía, no harán más que crecer.

Y no. Mierda siempre la hay y la habrá, pero no podemos ir con "el lirio en la mano".

Coronel Von Rohaut

ESPIES, EL CAS DELS DOSSIERS

Miquel Sellarès: "Seguim anant amb el lliri a la mà"
MARC COLOMER 
| Actualitzada el 19/02/2013 00:00

Miquel Sellarès (Barcelona, 1946) és un dels referents del país en matèria de seguretat. Va ser el primer director de Seguretat Ciutadana i actualment presideix el think tank Centre d'Estudis Estratègics de Catalunya (CEEC). Ha sigut secretari de Comunicació del Govern i va ser una de les ànimes de l'Assemblea de Catalunya, a més de fundador de CDC i de l'ANC, entre altres entitats. Fa anys que sosté que Catalunya no està prou musculada en l'àmbit de la intel·ligència.

El sorprèn el que passa?
Gens. El que em sorprèn és que la nostra classe política segueixi anant amb el lliri a la mà i sorprenent-se. Madrid actua segons la línia estratègica que tenen els estats com l'espanyol. Som nosaltres que no hem fet ni fem el que hem de fer.
Miquel Sellarès fa més de 30 anys que adverteix dels riscos de l'espionatge, i sovint l'han titllat d'exagerat. Ara li donen la raó?
Tinc la sensació que he entrat en un túnel del temps. Fa poc més de tres dècades el president Pujol em deia que no ens calia una policia de Catalunya. Al cap de ben poc temps, després del 23-F, tiràvem endavant la Policia de Catalunya. Avui és una força de 17.000 homes i dones que les nostres institucions encara no s'acaben de creure. La gran lliçó que podem treure del que està passant és que hem de crear els equips propis de prevenció i risc, i treballar amb voluntat d'estat. I per això no cal ser independents. Ja em conformaria tenint els equips de risc de La Caixa, el Banc de Santander o Repsol, que quan han d'intervenir en diferents nacions abans recopilen tota la informació i avaluen riscos. Catalunya ha de crear òrgans d'intel·ligència propis, amb característiques pròpies, per replicar a atacs.
És dels que creu que l'escàndol dels espies és un atac de l'Estat?
Avui Catalunya, pel moment polític, rep molts atacs en forma de mentides i desinformacions i no reaccionem. I en aquest món això no va així. Hauríem d'aprendre d'altres que han caminat cap al seu dret a decidir. Si no, el que passarà és que l'Estat, i sobretot les seves clavegueres, podran amb nosaltres i ens aturaran. Hem d'obrir les tapes de les clavegueres, deixar sortir tota la porqueria i llançar-hi desinfectant.
Sí, però per molts espies, informes, i serveis secrets que hi hagi... si no hi hagués brutícia no sortiria pas.
Per damunt de tot sóc un defensor de la institució de la Generalitat, sigui del color que sigui. Però no podem deixar de dir una cosa: si vostè posa un ventilador en una habitació on no hi ha res, només hi corre l'aire. Però si hi ha porqueria, s'escampa. Durant anys i panys, a Catalunya hi ha hagut elements que no s'han explicat sobre el finançament dels partits o sobre gent que s'ha enriquit al voltant seu. Fa anys vaig ser expulsat de CDC perquè vaig acusar Lluís Prenafeta de fer pedagogia de la corrupció. No cal afegir res més.
I què caldria fer?
Fa molts anys que dura i no es va fer la cirurgia que hauria calgut fer. Alguns ho vam advertir. Parlo del sector dels negocis. No es va eradicar, i és un llast. Ara és un bon moment per fer net de veritat. Les noves generacions que representen Marta Rovira, Josep Rull, Antoni Castellà o Dolors Camats han de tallar amb aquelles maneres de fer. No és cert que tothom hagi estat embolicat. Ara tenim una bona oportunitat, com quan després del 23-F vam crear els Mossos. Fem net i, mentre no tinguem estat i no creem un servei d'intel·ligència, que les nostres institucions creïn un servei de risc amb gent honesta que no tingui cap dependència d'empreses privades de seguretat i capaç de preveure els riscos a què s'enfronta la Generalitat.
Les informacions apunten a espionatges a un president de la Generalitat, a consellers i a autoritats diverses. ¿Els Mossos no ho havien de saber i aturar?
Estic convençut que els Mossos tenen informació, però són els polítics els que els han d'indicar fins on poden arribar. Sobretot no hi emboliquem la policia de Catalunya en aquestes qüestions. Han d'intervenir quan hi ha delicte, no té per què fer-ho la policia espanyola. Per què Sánchez-Camacho, a sou d'una institució com el Parlament, denuncia l'espionatge que pateix a la policia espanyola? Que no respecta la policia de la institució que la paga? Volen desprestigiar la nostra policia i per això a la reunió d'avui [ahir] al ministeri per tapar vies d'aigua no els hi conviden. És una vergonya.
Método 3 té relació amb el CNI?
Aquestes empreses no podrien treballar sense la complicitat de les policies. D'una manera directa, potser no, però que hi estan vinculats, sí.
Per què surt tot ara?
En aquests moments se'ls han encès totes les llums d'alarma a Catalunya, perquè les antenes que tenien aquí han fracassat. Els deien que no passava res i que tot estava controlat. I tot d'una els ha esclatat. Hem de ser capaços de respondre a l'Estat, amb informació i contrainformació, i de negociar amb aquestes eines.
Però això no seria joc brut?
Joc brut no, és el joc. Toca que Catalunya respongui no amb les mateixes armes, perquè estic d'acord que no es pot respondre a la porqueria amb porqueria però sí que hem de poder fer-ho amb intel·ligència. Crec que estan jugant amb foc. D'ençà que hi ha la nova delegada del govern espanyol [María Llanos de Luna] intenten enfrontar els cossos de seguretat, sense entendre que l'enemic comú és la delinqüència.
Hi ha un desembarcament d'agents del CNI a Catalunya?
Sí. Crec que hi ha hagut un reforçament d'instal·lacions i l'aprofitament d'instal·lacions militars a Barcelona precisament per això.
Què més podem esperar?
El que vindrà, i encara els fa certa por, és trencar la "Catalunya un sol poble". I això és molt perillós. Aznar va dir que abans es trencaria Catalunya internament que Espanya. Preocupa fins on seran capaços d'arribar. Cal mantenir la cohesió al preu que sigui.

(PS) En la imagen, la sede del CNI, Madrid, arriba, y del periódico "El Mundo", abajo. Dos patas del mismo organismo.

No hay comentarios: