Pero también porqué el centro de mando comunista, el Partido Comunista de España, tenía su sede en Madrid y estaba formado por funcionarios, igual que funcionarios eran la mayoría de sus militantes. Sin el sentido obrero necesario para la instalación del comunismo-marxista: el proletariado industrial.
Y algunas de las pautas las daba el dirigente trotskista (politico y traductor) Andreu Nin, asesinado cerca de Madrid en 1937 por agentes comunista rusos con el beneplácito de las autoridades españolas, en el artículo que publicó en 1928 y que reproduzco gracias a la labor de búsqueda del catedrático J.M. Casasús.
Coronel Von Rohaut
Les arrels de l'anarquisme a Catalunya
Al·ludint els progressos del bakunisme a
Espanya, deia Marx cap allà als anys 70 o 71 que això no tenia res de
sorprenent, puix "a Espanya hi ha més capellans que obrers". Marx
evidentment exagera la nota, però amb aquestes paraules es proposa únicament
posar de manifest l'absència, en el nostre país, d'un gran proletariat
industrial, base indispensable del socialisme. És un fet que l'anarquisme no ha
tingut una influència més que en els països d'escàs desenvolupament industrial.
Cercar-ne l'explicació en el caràcter nacional, la psicologia, etcètera, és
pura abstracció.
Que la massa dels obrers immigrants, procedents de les
províncies agràries espanyoles, ha constituït a Barcelona un terreny abonat per
a l'anarquisme, està fora de tot dubte; però és un error creure que és aquesta
emigració la que ha determinat l'exercici de l'hegemonia del moviment per l'anarquisme.
És l'estructura econòmica del país la que dóna el to. Si la indústria catalana
fos puixant i concentrada, absorbiria aquesta mà d'obra no qualificada.
L'anarquisme català ha estat, en gran part, un càstig pels pecats oportunistes del socialisme espanyol: la tara original del partit socialista ha consistit en tenir el seu centre a Madrid, capital burocràtica, sense proletariat industrial, allunyada del tot dels grans moviments obrers. Una dada interessant a retenir és que el partit socialista fou principalment fundat i ha estat gairebé sempre dirigit per elements de l'"Arte de Imprimir", i és cosa sabuda que els tipògrafs són generalment elements conservadors en el moviment obrer. Aquesta aristocràcia obrera ha donat el to al partit. Per totes aquestes circumstàncies, el partit, en lloc d'ésser el partit revolucionari de la classe obrera, ha esdevingut el partit representant els interessos de la petita burgesia liberal.
Si a Espanya hagués existit un partit com el partit
bolxevic, la influència de l'anarquisme hauria estat molt menys considerable.
Sortosament, el socialisme marxista, befat, mistificat, trepitjat pels
representants a Espanya de la II Internacional, té els seus hereus i, tard o
d'hora, es faran inevitablement sentir.
1 comentario:
Parece, mi coronel, que a Nin se le olvida la fuerte implantación del PSOE en Vizcaya, de la mano de Facundo Perezagua y Tomás Meabe.
Publicar un comentario