Porqué para los europeos el problema no es Catalunya si no España y se preguntan ¿qué sería de España sin Catalunya? ¿Sobreviviría? ¿Quién coño pagaría su deuda inmensa?
Claro que nos costará salir de esta cárcel a los catalanes...
No me resisto a transcribir dicha entrevista (en catalán, claro, pero hasta los castellanoparlantes lo pueden entender, salvo que su fanatismo les impida abrir mínimamente la mente y las entendederas).
Coronel Von Rohaut
"Si
Catalunya s'independitza, Espanya haurà de sortir de l'euro"
Martí
Anglada afirma que "la independència té efectes benèfics per a tot
Europa"
Martí Anglada, periodista expert en política
internacional, acaba de publicar “Quatre Vies per a la independencia” un llibre
que, segons ell, és una “recepta com les de cuina” sobre els processos
d’independència d’Estònia, Letònia, Eslovàquia i Eslovènia.
- Acaba d’arribar d’Alemanya. Realment els fa por el
futur d’Espanya sense Catalunya?
A Alemanya, França i al conjunt d’Europa. La gent està
preocupada per la viabilitat d’Espanya sense Catalunya. No ens hem d’enganyar.
L'únic que ens vol fer creure que es preocupa per la viabilitat de Catalunya és
el Govern de Madrid, però està sol en això. A Europa ningú no es preocupa per
la viabilitat de Catalunya. Som set milions d’habitants amb un PIB per sobre de
la mitjana europea, no hi ha cap problema.
- Els preocupa Espanya aleshores?
Sí, el problema de viabilitat és Espanya i més si li
treuen el 19% del PIB... La pregunta és: Què passa amb el deute públic si
vostès se’n van? Qui respon? El gran problema és la viabilitat d’Espanya sense
Catalunya. Potser és hora d’ampliar el megàfon i que Espanya pogués decidir si
vol viure parasitàriament de Catalunya o volen fer les reformes que fa 300 anys
que no fan. Potser ja seria hora que ho decidissin.
- Parasitàriament?
Sí, l’Estat espanyol ha tingut un parasitisme fiscal amb
els impostos de Catalunya històricament. Vostè pot dir que això és molt fort,
però, l’únic ministre que va tenir un atac de sinceritat va ser Gallardón que
va anar al Cercle d’Economia i davant dels empresaris va dir que anessin amb
compte que si Catalunya surt d’Espanya, Espanya haurà de sortir de l’euro. Això
vol dir que l’Estat espanyol no pot continuar amb aquesta ficció, amb la
pèssima administració o amb el desgavell en l’organització territorial i
administrativa. Aquest problema de la viabilitat espanyola sense Catalunya la
veu el govern de Madrid per això fan la campanya de la por.
- Què li diuen a Europa del procés?
A Alemanya i França ho he
comentat molt. Ells
veuen que, per una banda, si Catalunya se’n va està en perill el deute públic
espanyol, que ja ho està ara, però encara més si hi ha la independència. Però
en canvi, també reconeixen que hi ha un cas com de parasitisme que és que
Espanya enganxada a Catalunya i tirant de la veta catalana no es reforma mai.
Sap greu dir-ho però és així. Hi ha una sèrie de castes, de l'oligarquia
administrativa de Madrid que mai no es reformen. Hi ha una oligarquia econòmica
que inclòs va portar-nos a la Guerra civil. A l’Estat espanyol hi ha una
al·lèrgia enorme a les reformes. Des del segle XIX s’han creat unes capes
d’inutilitat i d’ineficàcia administrativa tan grans, de desgavell territorial
i això demostra que mai no ha estat un país intel·ligent. Recordi que Espanya
ha tret més diners del Fons de Cohesió, és a dir de Catalunya que de la Unió
Europea. Sap per què a Madrid no es queixen?
- Per què?
Perquè el Fons de Cohesió va anar principalment allà.
Cinquanta estacions de metro, M40, M50... El forat que crea el sistema de
finançament el van tapar amb Fons de Cohesió i, quan han deixat de rebre, han
creat el deute però el crea l’Ajuntament, no la Comunitat de Madrid. El deute
de l’Ajuntament de Madrid és set vegades superior a la mitjana dels ajuntaments
espanyols però mai no han apujat els impostos. En una enquesta de l’any 90 els
barcelonins pagaven un 25% més d’impostos que un ciutadà de Madrid.
- Ells no es queixen.
És clar que no es queixen, perquè mai no els han tocat el
“voraviu”. Sempre han tapat el dèficit del finançament amb altres fons o ara
amb deute. Potser que a Espanya se’n comencin a assabentar d’això. És hora
d'adonar-se que Europa demana reformes a crits i que mentre hi hagi Catalunya
per tirar de la veta, no hi haurà reformes. Si s’hi fixa és un cercle pervers.
- Els europeus simpatitzen amb el moviment català?
Alguns, no tots. Simpatitzen per la forma democràtica,
pacífica, enraonada i europea amb què s’està tirant endavant. Els espanta el
problema del deute però, d'altra banda, reconeixen que l’Espanya que coneixem o
se sacseja o no hi ha qui la reformi, no és reformarà mai, és endogàmica. Per a
què serveixen els registres de la propietat?
- Hi ha molts canvis que es podrien fer...
Si algú m’explica per què no podem ajuntar funcions entre
notaris... Vostè sap qui és el president del Govern espanyol? Un registrador de
la propietat. Diuen que hi ha molts advocats de l’Estat, és clar que n’hi ha
molts i intenti tocar-los el sou. En necessitem tants? L’Administració
espanyola, a qui volen reformar? Però si la vicepresidenta del Govern és
advocada de l’Estat, la Cospedal és advocada de l’Estat... vagin a reformar, a
veure com els reben. Això a Europa també ho saben.
- Estan a favor de la independència a Europa?
Veuen que la independència de Catalunya seria la manera
de provocar d’una vegada la reforma espanyola i per altra banda veuen que hi ha
el deute públic. Si vostè és un banc francès o alemany i tenen el 36% del deute
públic espanyol dius “alerta”. El deute públic és negociable. La quota de
responsabilitat sobre el deute es pot pactar.
- Veu Catalunya independent després de tot això que
m’explica?
Jo veig que pot ser-ho, en té la capacitat. Altra cosa és
si em faria il·lusió...
- Pregunta obligada, doncs. L'hi faria il·lusió?
Sí, és clar que me’n faria. Crec que seria bo a llarg
termini pels espanyols. Recordi quan van perdre Cuba i Filipines, seria una
altra sacsejada i això els faria reaccionar i molts dels que ara són establishment
haurien de deixar de ser-ho perquè l’establishment que estem patint de
l’Administració espanyola és penós. Això ho pateix molta gent, també els
andalusos, encara que no vulguin admetre-ho. Acabar amb el parasitisme de
Catalunya és una cosa necessària per les dues bandes.
- Espanya no ho veu així...
Però seria bo per a Europa perquè ara té un mal crònic
per sempre. Espanya només creix a cops de bombolla i això no interessa a
Europa. La independència de Catalunya té efectes benèfics per a tot Europa.
- Al llibre analitza els processos d’independència
d’Estònia, Letònia, Eslovènia i Eslovàquia i com els ha anat després. Catalunya
ha de tirar endavant el procés tenint present com han actuat aquests països?
Ha d’estar informada del que van fer aquests països, això
no vol dir ni que els hagi de seguir ni que s’hi hagi d’emmirallar. Si hi
hagués hagut un país que s’assemblés molt a Catalunya n’hauria analitzat un i
no quatre. No hi ha un cas igual. Com que no hi ha un cas idèntic o que s’hi
assembli molt, n’he agafat quatre amb els quals tenim alguna cosa en comú. El
que he volgut fet és un receptari d’independències. He mirat les independències
més recents a Europa.
- Quins errors han comès que no hauria de repetir
Catalunya?
D’errors en van cometre pocs. Jo podia haver fet un
llibre dels que no van aconseguir la independència com Txetxènia o el Kurdistan
i explicar el que van fer malament perquè, finalment, no van arribar a la
independència. Els quatre que jo he agafat tots van arribar a un final d’èxit.
- En tots els processos menys a Eslovàquia hi ha
moments de sang. En tots els processos hi ha situacions límits?
La “guerra dels 10 dies”, com així l'anomenen, i que en
va durar vuit va passar a Eslovènia. És l’únic que parla del terme guerra. Hi
va haver disset morts. Als altres hi va haver aldarulls, com en el cas de
Letònia. Des d’un punt de vista pacífic prou bé ho han fet tots quatre. Malgrat
que tots quatre han acabat amb èxit perquè han assolit la independència, no a
tots els va igual de bé després. No hi ha cap història dels quatre que sigui
una història de fracàs però alguns han pres decisions que els han anat millor
que a d’altres.
- Ha de ser un procés ràpid?
Hi ha un cert tempo d'un, dos, tres anys des de que el procés
és seriosament sobiranista fins que culmina. Hi ha quatre coses que s’han de
tenir: un parlament, una policia pròpia, uns mitjans de comunicació propis i un
sistema de recaptació d’impostos que funcioni; això és l’únic que tenim a
mitges, per poder funcionar des del primer dia. Aquestes estructures s’han de
tenir i, després, també són necessàries majories àmplies.
- Què vol dir “àmplies” per a vostè?
De dos terços cap amunt al Parlament. En referèndums cap
al 60%. Estem molt a la vora d’aquestes dades. La majoria social hauria de ser
una mica més folgada del que és.
- També s’han de tenir amics internacionalment?
Nosaltres no estem malament. Des de les últimes eleccions
fins ara s’està fent amb molta seriositat i s’estan consolidant canals. No es
pot ser molt explícit amb aquestes coses per l’essència del procés, perquè cap
país sobirà sortirà amb una bandera dient que és amic.
- Però Catalunya en té pel que diu.
Catalunya té bona premsa i bona opinió importants. Als
Estats Units, a la Gran Bretanya, a Alemanya. Aquesta última té gran comprensió
pel que fa a balances fiscals i aquests tipus de coses les entén millor que
ningú perquè és el pare de la criatura. A Alemanya hi ha un gran grau de
comprensió. Bones relacions amb el Mediterrani, amb Israel, millorables amb
Turquia però força presentables... Tot i així, s’ha de treballar, consolidar i
que sigui un moment històric propici.
- Ara és el moment?
Totes les crisis són marcs que permeten canvis importants
històrics. Crisi en tenim, per tant, és qüestió que el vent de la crisi
econòmica bufi i sapiguem aprofitar aquesta ventada.
- El Govern sap cap on
tira?
Aquest Govern ho fa el millor
que pot. No tinc cap ànim crític ni amb el Govern ni amb cap dels partits. Crec que fan el que poden,
cadascú des del seu lloc. Globalment, fins ara, s’han fet bé les coses.
- A Eslovàquia no hi va haver referèndum, els dos es
volien separar. Catalunya sembla que ho té difícil per arribar a aquesta
situació.
Aquí fa la sensació que no, només cal mirar el signes. No
ho fan probable, no ens hem d’enganyar. Els signes que ens vénen d’Espanya i
del govern de Madrid no ho fan gens probable. La via eslovaca no sembla la més
factible en aquests moments.
- La ruptura entre Catalunya i Espanya es produirà
si es fan prevaler les lleis en l’àmbit català per sobre les espanyoles?
Als quatre països comencen amb unes eleccions
plebiscitàries, cosa que a Catalunya encara no s’ha fet. A partir d’aquestes
eleccions és quan el procés es fa irreversible i encara no hi som en aquesta
fase. El final del procés és la declaració d’independència i al mig hi ha una
ruptura legal que varia en alguns casos. Permeti’m una ironia...
- Digui’m
Qui podria decidir que hi ha hagut una ruptura legal,
paradoxalment i irònica, seria el Tribunal Constitucional perquè resulta que,
aquí, hi va haver una declaració de sobirania i qui la va fer, va dir que no
era una ruptura legal, però els que la van escoltar no ho veuen clar. Per tant,
el Tribunal Constitucional podria acabar decidint que això és una ruptura. Tot i
així, crec que aquí no s’ha arribat encara a la ruptura legal.
- Els mitjans de comunicació seran clau en el
procés?
El que haurien de fer és explicar la gènesi del marasme
econòmic en què estem i, analògicament, altres zones d’Europa amb la mateixa capacitat
econòmica que Catalunya com estan en canvi? Perquè la gent vegi què ens està
passant realment aquí. Si no ho fan els mitjans, qui ho pot fer? Els polítics
no tenen la capacitat d’anar fent conferències cada vegada que parlen.
- Vol dir que tothom ha de ser independent pel tema
econòmic només?
Jo, l’únic que constato és que les enquestes sobre
l’independentisme de Catalunya han augmentat molt a cavall de la crisi
econòmica, i després faig una hipòtesi: si hi ha molta gent que ha entès quins
són els mals polítics històrics del nostre moment de crisi econòmica, quan
podria ser molt menys, segur que hi ha molta més gent que ho podria entendre.
És clar que hi ha sentiment però el sostre de la majoria independentista ha
augmentat amb la crisi i la capacitat d’augmentar és sobretot entenent de què
va. No estic restant importància, ni molt menys, al cor identitari que sempre
hi ha hagut. Dic que amb la crisi està creixent i no s’ha tocat sostre. Tots
els ciutadans de Catalunya estan coixos econòmicament quan podrien no ser-ho,
tot i la crisi de l’euro.
Una entrevista de Mireia Giné
No hay comentarios:
Publicar un comentario